Priorat de Sant Pere de Riudebitlles

Rio de Birlas / Rivobirlarum

(Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès)

Sant Pere de Riudebitlles
Sant Pere de Riudebitlles

L’any 1011 els senyors de Mediona, Guifré i Guisla hi van fer donació de l’església de Sant Pere amb el seu terme i béns a l’abadia de San Martino a l’illa Gallinara (Ligúria), aquesta possessió fou confirmada a aquella casa italiana l’any 1165 pel papa Alexandre III.

Sant Pere de Riudebitlles
Sant Pere de Riudebitlles

El priorat es degué organitzar de manera immediata a aquella donació, potser amb alguns monjos procedents d’Itàlia. Aquest estat de coses es va mantenir fins que el 1428, ja en decadència, fou unit al monestir de Montserrat. L’església es va reedificar entre els anys 1778 i 1780 però conserva en bona part l’antiga portada d’època romànica, bé que refeta parcialment. El priorat fou secularitzat l’any 1801 i ara l’església de Sant Pere és la parroquial de la vila.

Sant Pere de Riudebitlles
Sant Pere de Riudebitlles
Capitells de la portada
Sant Pere de Riudebitlles
Sant Pere de Riudebitlles
Agnus Dei i sant Pere
Sant Pere de Riudebitlles
El castell de Mediona
Els senyors de Mediona van donar l'església de Sant Pere
a l’abadia de San Martino de l’illa Gallinara
Sant Pere de Riudebitlles
L'illa Gallinara, on hi havia l'abadia de San Martino
de la que depenia aquest priorat

Bibliografia:
  • COSTA, Montserrat (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MUNTANER ALSINA, Carme. Sant Pere, any 1011. Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Situació:
Vista aèria

L'església del priorat de Sant Pere de Riudebitlles és ara la parroquial de la vila del mateix nom. És al centre antic d'aquesta població