El monestir de monges carmelites
calçades fou fundat a Vilafranca el 1642 en una casa donada per
Isabel d'Aiguaviva. Era situat al centre de la ciutat, entre els
carrers de la Font, del Carme i de Puigmoltó, l'església es va
consagrar el 1643. Sabem que el 1649 dues de les monges de
Vilafranca es van traslladar al
monestir de Nostra Senyora de l'Encarnació, a Barcelona i
que el 1680 van participar en la fundació del
monestir de la Presentació de
Valls. |

Fornícula a la façana de
l'antic monestir |
El 1805 s'hi feien obres de
restauració i el 1808 la invasió napoleònica va obligar l'abandó
del lloc, però la comunitat va retornar l'any següent. El 1812
altre cop les monges es veieren obligades a fugir, aquest cop
per un període de tres anys. Encara van patir més infortunis
l’any 1835 quan el monestir fou incendiat i la comunitat es
dispersà. L'edifici va passar a mans municipals, el 1848 fou
destruït. Pel primer terç del segle XX es restaurà de nou, però
fou saquejat i enderrocat el 1936. Un cop van poder tornar a
Vilafranca, van passar per diversos llocs i ara el monestir es
troba fora de la ciutat, a la carretera de Pontons. |

L'actual monestir del Carme de
Vilafranca |