Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Monestir de Santa Creu de la Serós
Santa Cruz de la Serós / Santa María de la Serós
< anterior Inici Espanya Aragó Osca següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osca

El monestir de benedictines de Santa Creu de la Serós hauria estat fundat per Sanç II de Pamplona (comte d’Aragó, 970-994) qui juntament amb la seva esposa Urraca de Castella va dotar el 992 aquest monestir amb un ric patrimoni, inicialment estaria dedicat a Santa Maria però més endavant va canviar la seva advocació per la de Santa Creu, el mot Serós seria el resultat de l’evolució del nom original de Santa Cruz de les Sorores. S’ha pensat que el primitiu monestir femení estaria situat al mateix indret que Sant Joan de la Penya i que a mitjan del segle XI es traslladaria a un nou lloc. Sigui com sigui, l’impuls que va rellançar el monestir fou donat pel net de Sanç II, Ramir I (rei d’Aragó, 1035-1063) qui a mitjan del segle XI va lliurar més béns a la comunitat de monges en un acte que també s’ha considerat com el de la seva fundació (refundació o trasllat). El 1061 hi va professar Urraca, filla de Ramir I, segons un document en el que també hi consta que es tractava d’una comunitat de monges benedictines que mantenien certa dependència de Sant Joan de la Penya. Més endavant també hi professarien dues filles més de Ramir I: Teresa i Sança (aquesta cap el 1070).

Santa Creu de la Serós
Església del monestir de Santa Creu de la Serós


Benedictines

 

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós

Santa Creu de la Serós
Portada principal de l'església


Sança era vídua d’Ermengol III d’Urgell (mort el 1066) i gràcies a la seva condició va poder influir a favor de la casa on va desenvolupar tasques d’administració de les propietats. En aquesta època hauria arribat al monestir un evangeliari magníficament enquadernat on hi consta el nom de la reina Felícia de Roucy (morta el 1085) esposa de Sanç I d’Aragó (rei d’Aragó 1076-1094) les cobertes del qual hi ha constància que encara es conservaven a Jaca el 1802 però després de passar a mans de diversos col·leccionistes, ara són al Metropolitan Museum de Nova York. A més es va ampliar considerablement el patrimoni amb el lliurament de diverses viles que hi van passar a dependre. La bona situació econòmica a finals del segle XI va permetre a la comunitat portar a terme importants obres de construcció en el monestir. El 1097 moria la comtessa Sança, per la que es va construir (potser encarregat per ella mateixa) un magnífic sepulcre que fou instal·lat a l’església del monestir i que ara es pot veure al nou monestir de Jaca. Els monarques aragonesos (Pere I, Ramir II...) van continuar enriquint el monestir que al darreria del segle XII s’havia convertir en un important centre de poder.

El 1555 una butlla papal va autoritzar el trasllat de la comunitat a la ciutat de Jaca, on va passar a ocupar una antiga església dedicada a San Ginés i on encara es manté la comunitat de benedictines, el 1622 també es va traslladar el sepulcre de la comtessa Sança i les restes de les seves germanes, Urraca i Teresa. Del monestir només es conserva en l’actualitat l’església, de la resta de dependències monàstiques no en queda res. Es tracta d’una església de nau única a la que s’hi van afegir dues capelles laterals a manera de creuer. Té dues portades, una lateral i la segona més completa als peus de la nau. Sobre una de les capelles laterals s’aixeca un poderós campanar, que dóna una fisonomia característica a l’edifici. Com a curiositat cal esmentar la cambra que es troba sobre l’encreuament de la nau i el fals transsepte.

Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó
Il·lustració del Compendio de crónicas de reyes (s XIV)
Biblioteca Nacional de España


Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós
Absis central

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós
Absis lateral


Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós
Capitells de la portada occidental

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós
Timpà de la portada occidental amb un crismó entre lleons

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós
Capitells de la portada occidental


Santa Creu de la Serós
Esquema de la planta de l'església de Santa Maria de Serós

Santa Creu de la Serós
Porta lateral (sud)

Santa Creu de la Serós
Interior de l'església (1999)


Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós (1999)

Santa Creu de la Serós

Santa Creu de la Serós

Cobertes d'un evangelari procedent de Santa Creu de la Serós (a1085)
Amb el nom de la reina Felícia de Roucy
Metropolitan Museum, Nova York

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós (1999)


 

Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós
Gravat de Parcerisa publicat a Recuerdos y bellezas de España (1844)

 

El nou monestir a la ciutat de Jaca

   

Santa Creu de la Serós
Església de San Ginés, a Jaca

Santa Creu de la Serós
Església de San Ginés, a Jaca

Santa Creu de la Serós
El monestir de Jaca

 

Santa Creu de la Serós
Escut a la façana del monestir

 

El sepulcre de la comtessa Sança (c1097), ara a Jaca

   

Santa Creu de la Serós
Un bisbe acompanyat de dos clergues
L'ànima de la comtessa Sança
Sança entre dues dones, potser les seves germanes Urraca i Teresa

Santa Creu de la Serós
Inscripció del trasllat del sepulcre (1555)

Santa Creu de la Serós
Lluita entre cavallers
David lluitant amb un lleó


Bibliografia
- BUESA CONDE, Domingo (2018). Santa Cruz de la Serós y el sarcófago de la condesa Sancha. Panteones Reales de Aragón. Gobierno de Aragón
- DEL ARCO, Ricardo (1913). El monasterio de Santa Cruz de la Serós. Linajes de Aragón. Vol. IV.
- CANELLAS LOPEZ, Angel (1995). Rutas románicas en Aragón. Madrid: Ed. Ecuentro
- OCÓN, Dulce; RODRÍGUEZ, Paloma (1987). Los tímpanos de Jaca y Santa Cruz de la Serós, una pretendida relación modelo-copia. Vè. Congrés espanyol d'Història de l'Art
- QUADRADO, José María (1844). Recuerdos y bellezas de España. Aragón. Barcelona
- QUETGLES, Maria Lluïsa (2011). Una nova lectura iconogràfica del sarcòfag de doña Sancha. Porticvm. Revista d’estudis medievals
- RAMON DE HUESCA (1802). Teatro histórico de la iglesias del Reyno de Aragón. Vol. VIII. Pamplona: Vda. Longás
- UBIETO ARTETA, Agustín (1999). Los monasterios medievales de Aragón. Función Histórica. Saragossa: Caja A. Inmaculada
 

Situació:

A Santa Cruz de la Serós, al sud-oest de Jaca
 - Santa Cruz de la Serós
 - L'actual monestir, a Jaca

Baldiri B. - Desembre de 2009 / Actualitzat octubre de 2019