Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Monestir de San Pedro de Siresa
Monasterio de San Pedro de Siresa
< anterior Inici Espanya Aragó Osca següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osca

El monestir

És una fundació molt antiga, possiblement visigòtica. El seu esplendor en  època tan reculada segurament es va veure impulsat per la proximitat de la via romana que seguia la vall d’Echo, des de Berdún a França, passant pel coll de Palo.

La primera notícia documental d’aquest centre es troba en una donació de terres efectuada el 833 per Galí I Garcés (comte d’Aragó entre el 833 i 844) i la seva esposa Guldegrut. Més endavant, en una visita del 852, hom esmenta l’esplendor del monestir i de la seva biblioteca. El 867, Galí I Asnar (successor de Galí I Garcés, comte d’Aragó entre el 844 i 867) li cedeix la vila d’Echo, cap de la vall.

Sant Pedro de Siresa
San Pedro de Siresa

Canonges
aquisgranesos



Canonges
agustinians


 

Sant Pedro de Siresa
Façana principal
Sant Pedro de Siresa
Crismó de la portada

El monestir també es va beneficiar de la restauració de l’antiga seu episcopal d’Osca, que havia desaparegut durant molt temps. Durant els anys següents (s. X) es van trobant donacions i confirmacions de propietats per part del poder. L’expedició contra Pamplona d’Almansor (999) va despoblar, de retruc, el monestir de Siresa. El 1063 va passar a dependre de l’església de Jaca i més endavant, el 1077 s’hi va establir una comunitat de canonges que seguien la regla de sant Agustí. Llavors tenia la categoria de Capella Reial, independitzant-se en realitat de Jaca.

Sant Pedro de Siresa
La nau central

En aquest monestir es va educar Alfons I el Bataller (1073-1134), que un cop va esdevenir rei d’Aragó va confirmar (1113) els privilegis del monestir, a més d’atorgar-li altres propietats i beneficis.

Sant Pedro de Siresa
Antigues estructures al peu de la nau
Sant Pedro de Siresa
El transsepte

L’edifici

És en aquesta època que, possiblement, s’aixeca bona part de l’església actual, reflex de l’època de bonança econòmica. L’edificació es reprèn a mitjan del mateix segle però sembla que resta inacabada. Es tracta d’una construcció de grans dimensions, de planta cruciforme i amb un únic absis. Aquesta  església conserva restes de construccions preromàniques, als peus de la nau. 

En aquest sentit cal destacar la massissa construcció que dóna forma a la porta principal, exteriorment destaca un cos que s’avança del nivell de la façana, rematat amb una parella d’arcs de mig punt, i un petit campanar. Al timpà d’aquesta porta hi figura un crismó. Interiorment aquesta estructura suporta una tribuna elevada.
L’absis té tres obertures, que es combinen amb arcs cecs, interiorment i exterior.

Sant Pedro de Siresa
Retaule de Sant Joan Evangelista
Sant Pedro de Siresa
Crist

Mobiliari

Conserva encara una part del seu mobiliari del que cal destacar un Crist d’un davallament, possiblement del segle XII, una Mare de Déu del segle XIII i uns retaules gòtics dedicats a Sant Joan Evangelista, la Trinitat, Sant Esteve i Sant Jaume el Major.

Sant Pedro de Siresa
Retaule de Sant Jaume el Major
Sant Pedro de Siresa
Voltes de San Pedro de Siresa

Bibliografia
- Angel Canellas, Angel San Vicente. Rutas románicas en Aragón. Ed. Encuentro. Madrid, 1995
 

Situació

Siresa es troba a la vall d'Echo


Monestir de San Pedro de Siresa

Baldiri B. - Maig de 2011