Hom relaciona l’origen d’aquest monestir de San Vicente amb la mateixa fundació de la ciutat. Segons això, en aquest lloc es va aplegar una comunitat monàstica que el 781 hauria formalitzat un pacte monàstic conegut per còpies posteriors i de fiabilitat relativa. Aquests dubtes es fan més evidents si tenim en compte que no és fins el 969 que es comencen a trobar documents que fan referència a aquest monestir i comunitat, establiment que hauria conviscut amb la canònica catedralícia de San Salvador de Oviedo, físicament a tocar l’un de l’altra. Durant la segona meitat del segle X el monestir, també conegut amb el sobrenom d’Antealtares, aconseguí un gran desenvolupament i amb la seva situació econòmica resolta arran de les donacions de les que fou beneficiària i que procedien de la monarquia i la noblesa.

Hom coneix que des de mitjan segle XI la casa seguia la Regla de Sant Benet. Aquell període de prosperitat es va allargar en el temps, fins que a mitjan segle XIV tant la casa com els nombrosos priorats dependents d’aquella passaren per un període de decadència que es va perllongar fins començament del segle XVI. El 1515 es va vincular a la Congregación de San Benito de Valladolid deixant de tenir abats comendataris, que no havien ajudat al seu desenvolupament ni espiritual ni econòmic.

San Vicente de Oviedo

Amb la nova situació hom emprengué la reforma dels seus edificis, alhora que s’hi instaurà un prestigiós col·legi entre els seus murs. Aquelles obres d’ampliació i millora de la casa monàstica es van perllongar durant el segles XVII i XVIII. Al segle XIX, amb la desamortització, va acabar la vida conventual en aquest lloc, l’església va prendre el caràcter de parroquial i una part del monestir és ara ocupat pel Museo Arqueológico.

L'antiga biblioteca

San Vicente de Oviedo
Fotografia del Catálogo Monumental de España (1918-19?)