|
És ben possible que aquest monestir benedictí fos fundat
per Alonso Suárez i la seva esposa Cristilde a finals
del segle XI, tot i que no és fins el segle següent que
hom comença a trobar documentació escrita que hi fa
referència, el primer abat conegut fou Gonzalo
(1083-1112), que molt possiblement va intervenir en el
procés fundacional. Durant els anys següents la casa va
formar un important domini patrimonial a base de
donacions i adquisicions que es va anar incrementant durant
els segles XIII i XIV. |
|
|
Ja al segle XV hom troba el lloc en certa situació de
decadència, que no es va redreçar fins que el 1531 va entrar a
formar part de la Congregación de San Benito de Valladolid i en
aquest context, el 1544 li fou annexat el monestir proper de San Antolín de Bedón, com a priorat seu. Durant el segle XVII es
reedificaren l’església i altres dependències monàstiques. Tot va
acabar durant el segle XIX, primer amb una ocupació durant la guerra
del Francès, i de manera definitiva el 1835, quan fou exclaustrat.
Després de passar a mans particulars, el 1919 fou adquirit pels
jesuïtes que encara en mantenen la propietat. Tot i les destruccions
i reformes posteriors, es conserven alguns elements medievals de
l’antic establiment monàstic. |
San Salvador de Celorio |
