Probablement l’origen d’aquest monestir estigui en
alguna mena de
cel·la eremítica situada en les rodalies
del monestir, que hauria patit els efectes de la invasió
sarraïna i que fou restaurada després de la recuperació
del territori. Fr. Gregorio de Argaiz, a la seva obra
La Soledad Laureada por San Benito, va fixar la
fundació d’Obarenes en l’any 825, sota el regnat
d’Alfons II el Cast. Durant el segle IX es registren
donacions a favor del monestir, amb diferents
advocacions que podrien relacionar-se amb diverses
cel·les situades al mateix territori. Consta que el 957
un tal Adolfo va fer una donació al monestir i després
va arribar a ser abat del mateix. Inicialment era
dedicat als sants Lorenzo, Mamés, Justo y Pastor i
Caprasio i conegut com San Mamés de Obarenes. |
|
|

Portal del monestir |

Mare de Déu del portal |
|
El
monestir fou restaurat el 1151 per Alfons VII de Lleó i
la seva esposa Riquilda, passant a ser conegut com Santa
Maria de Obarenes. Hi ha poca informació de l’època
anterior a la restauració a causa de la mateixa invasió
sarraïna i d’una inundació al segle XII, que van
destruir l’arxiu. El seu primer abat fou Ismario
(1151-?), monjo de Cluny. En el moment de la restauració
els monarques li van fer importants aportacions
econòmiques, fet que es va repetir més endavant; Lope de
Mendoza el 1184 i Alfons VIII els anys 1189 i 1191. El
papa Innocenci III el va sotmetre directament a la Santa
Seu el 1208. El 1260 li fou unit el monestir doble
d’hospitalers de Santa María de Baró (Cantàbria), els
membres del qual van passar a l’orde benedictí. |

Campanar |
|

Santa María d'Obarenes |

Santa María d'Obarenes |
|
A finals
del segle XIII el monestir fou saquejat a ran d’un conflicte bèl·lic,
fins aquell moment havia gaudit d’una llarga època d’esplendor. El 1338
l’establiment tenia “més de 20 monjos” però també molts problemes
econòmics, en les dècades següents van anar disminuint els membres de la
comunitat i les seves rendes. El 1410, Obarenes va intervenir en la
fundació de Santa María del Espino. El 1527 fou unit a la Congregación
de San Benito de Valladolid, vincle que Roma va ratificar el 1529. El
1693 s'hi va traslladar el col·legi de els benedictins tenien a
Santa María de Obona (Astúries). |

Portal de l'església |
|
|