 |
Monestirs |
 |
Monestirs de La Rioja |
|
|
Monestir de San Millán de Suso |
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’església de Suso es va anar modificant amb el pas del temps: encara és de construcció mossàrab l’ampliació de la mateixa i el canvi d’orientació (est-oest) aconseguint una església de dues naus amb una capçalera integrada per l’església anterior (orientada nord-sud), a més de afegir-li una galeria a la cara sud. A començament dels segle XI es va allargar l’església amb un afegit a la nau i modificat lleugerament la seva orientació. |
|
|
|||||
|
|
|||||||
|
A la mort de sant Millán, el seu cos fou enterrat en el mateix lloc on havia viscut i no fou fins el 1030 que les seves restes foren posades en una urna de plata que es conservava a la mateixa església. Poc després, l’any 1053, les relíquies foren retirades amb la intenció de portar-les a Santa María la Real de Nájera, però miraculosament aquestes no van passar del lloc de Yuso (l’actual monestir de San Millán de Yuso), on es van quedar, de fet sembla que es tracta d’una translació de Suso a Yuso, on el 1053 e monestir ja estava construït, al menys en bona part. A Yuso, les restes es van guardar en una rica arqueta, feta amb marfil, or i pedres precioses. A finals del segle XII es va arranjar una capella a Suso en una de les balmes i s’hi va posar un cenotafi, amb la figura del sant. |
|
|
|||||
|
|
|||||||
|
Des del trasllat de les relíquies a Yuso i amb el nou monestir de la vall, l’activitat del primer establiment devia quedar molt limitada segurament mantenint el caràcter doble i seguint una regla visigòtica mentre que a Yuso ja s'observava la Regla de Sant Benet. Més endavant hi ha poca documentació que en faci referència, cap el 1100 devia desaparèixer com a monestir i hom sap que estava ocupat per alguns monjos de Yuso que hi residien, a més s’hi van anar fent petites intervencions que van anar canviant la seva fisonomia. |
|
|
|||||
|
|
|||||||
|
|
|
|
|||||
|
|
|||||||
|
|
|
||||||
|
|
|||||||
|
A la Real Academia de la Historia es conserva un important nombre de
còdexs medievals precedents dels monestirs de San Millán de la
Cogolla, alguns d’ells d'elaboració pròpia. Entre altres documents,
han arribat a nosaltres tres “beatus”, un a l’esmentada Real Academia, el segon
a la Biblioteca del Monestir de l’Escorial i el tercer a la
Biblioteca Nacional. Cal esmentar també les Glosses Emilianenses, un
document elaborat entre els segles X i XI on hi consten uns
comentaris aclaridors al text principal en llatí. Hom considera
aquests textos marginals un dels més antics testimonis de les
llengües castellana i basca, tot i les controvèrsies existents sobre
això. |
|
|
|||||
|
|
|||||||
|
|
|||
|
Bibliografia |
Enllaç - Fundación San Millán de la Cogolla - Monasterio de Suso |
||
|
|
|||
|
Situació:
El monestir es troba
enlairat a ponent de la població de San Millán de la Cogolla i del
monestir de Yuso. |
|
||
| Baldiri B. - Juny de 2013 |
