|
|
Monestir de Santa María de Carrizo |
|
|
|
La fundació del monestir de Carrizo es va portar a terme el 1176 gràcies a la intervenció d’Estefanía Ramírez, llavors vídua del comte Pedro Ponce de Minerva, els mateixos que uns anys abans havien fundat el monestir de Santa María de Sandoval. Amb aquesta finalitat va lliurar diverses possessions al Cister, entre les quals el lloc de Carrizo, on devia aixecar-se el nou monestir. El noble Ponce de Minerva probablement era originari del Llenguadoc i va esdevenir un personatge de pes a la cort i gràcies a això va poder acumular un important patrimoni, el que permeté les fundacions esmentades.
Santa María de Carrizo |
Cistercenques |
|
La construcció del monestir va començar abans de l’acte fundacional, probablement encara en vida del comte. Un cop fundat, la mateixa comtessa hi va ingressar i va viure en aquest lloc fins la seva mort (1183), la primera abadessa fou María, filla dels fundadors. Gràcies a la protecció de la casa reial, el monestir de Carrizo va esdevenir un centre religiós d’importància, alhora que exercia el senyoriu sobre un ampli territori. Pràcticament sempre va mantenir la seva prosperitat, només estroncada temporalment pels afers polítics del segle XIX quan la comunitat va ser exclaustrada entre els anys 1867 i 1871, refugiant-se al proper monestir premostratenc de Villoria, un mal menor si ho comparem amb els greus efectes que van patir altres comunitats.
Interior de l'església |
|
|
El
monestir conserva encara un valuós patrimoni, tant
arquitectònic, amb una església de l’època fundacional,
bé que ampliada, i la sala capitular. També conserva
bona part del seu arxiu i mobiliari, tot i que algunes
peces importants es troben actualment fora de
l’establiment monàstic. El monestir continua encara la
seva activitat amb una comunitat de monges cistercenques
de la Trapa.
|
|
Crist de Carrizo Es tracta d’una peça de vori del segle XI, ara conservada al Museo de León. |
Crist de Carrizo Museo de León |
Crist de Carrizo Museo de León |
|||||
|
|||||||
Bagul de Carrizo Al Museo de la Catedral d’Astorga es conserva un bagul de fusta decorat amb pintures, que procedeix del monestir de Carrizo. És una peça de grans dimensions (1,6 m de llargada) que per la seva decoració hom pensa que s’hauria utilitzat per a guardar objectes litúrgics o bé relíquies. En la seva part frontal es troba la representació del Pantocràtor, gairebé desaparegut, entre un apostolat. A la tapa s’hi veuen escenes de la vida de Crist. Hom situa la data de la construcció d’aquesta peça en el segle XIII. |
Fotocomposició de la part frontal del bagul Museo de la Catedral de Astorga |
||||||
El bagul de Carrizo Museo de la Catedral de Astorga |
Escenes historiades de la tapa Museo de la Catedral de Astorga |
||||||
|
|||||||
Claustre de Carrizo | |||||||
Claustre de Carrizo |
Claustre de Carrizo |
|
|||||
Esgrafiats del claustre |
Capella al claustre |
Capella al claustre |
|||||
|
|||||||
Sala capitular | |||||||
Portada de la sala capitular |
Sala capitular |
|
|||||
|
|||||||
Arxiu monàstic | |||||||
L'arxiu, amb les calaixeres del segle XVI |
Decoració de la sala |
|
|||||
Document fundacional del monestir (1176) |
Full d'un cartulari |
Decoració mural de la sala |
|||||
|
|||||||
Cor monàstic | |||||||
L'església des del cor |
Cadirat del cor |
|
|||||
|
|||||||
L'església | |||||||
Làpida amb una inscripció del segle XIII a la façana de l'església |
Capçalera de l'església |
|
|||||
|
|||||||
Imatges | |||||||
Imatge de Sant Joan Evangelista |
Sant Benet, al claustre |
|
|||||
|
|||||||
Porta
mudèjar (segle XIV) Conservada ara al Museu F. Marès de Barcelona |
|||||||
|
|||||
Bibliografia: - DOMÍNGUEZ MARCOS, Obdulia. El arcón románico de Carrizo. A Tierras de León. Núm. 72. Diputación de León, 1988 - CASADO, Concha; CEA, Antonio. Los monasterios de Santa María de Carrizo y Santa María de Sandoval. León: Ed. Lancia, 2000 |
Enllaç: - Monasterio de la Asunción |
||||
|
|||||
|
|
Baldiri B. - Desembre de 2011 |