La primera
noticia documental d’aquest establiment cal situar-la en
l’any 992 (o 998), quan el petit monestir (o simple
església) de San Miguel d’Almázcara, de fundació i
propietat particular, fou donat al prevere Sampiro.
Aquell monestir d’Almázcara, que més endavant passaria a
ser conegut com San Miguel de Las Dueñas, hauria estat
fundat per Gonzalo Vermúdez i la seva esposa Ildontia
durant la segona meitat del segle X. Després aquest Vermúdez, personatge important de la cort lleonesa, es
va revoltar contra el rei i a causa d’això les seves
propietats van passar a la corona, entre les quals el
monestir d’Almázcara, que ara Beremud II de Lleó
lliurava a Sampiro. El 1020 Alfons V va confirmar
aquella donació. |
|
|

Portal de
l'església (s. XVII), amb una imatge de sant
Miquel |

Nau de
l'església |
|
Hom sap
que Almázcara va passar a ser de propietat reial i
formava part del patrimoni de l’Infantat, en mans de
Sancha Raimúndez (+ 1159). Aquesta va impulsar la
restauració del monestir de Carracedo (1138) i més
endavant, el 1152, va tornar a fundar el monestir de San
Miguel d’Almázcara, que ja no tenia cap activitat
monàstica, si és que mai l’havia tingut. En aquesta
fundació es va disposar que seria un monestir femení,
que estaria sota la tutela de Carracedo i que seguiria
la regla de Sant Benet, (a partir del 1203 passaria a
dependre de l’orde del Cister). Alhora va dotar
econòmicament la nova fundació monàstica. |

Retaule major
(1700?) |
|
Fou una comunitat
reduïda i discreta, no va aconseguir rellevància, a començament del
segle XVI el lloc passava per un estat de profunda decadència, amb el
nomenament d’una abadessa forana l’autoritat de la qual era contestada i
amb el monestir regit per un administrador. El 1505
fou unit a
San Guillermo de Villabuena)
com proiorat seu, on es va traslladar la
comunitat, quedant de fet suprimit el d’Almázcara. Més endavant, amb la
ruïna física de San Guillermo (les riuades l’envaïen sovint), es va
impulsar la reconstrucció de San Miguel, que tot i el seu mal estat de
conservació, encara podia recuperar-se, així és com el 1530 es va poder
restaurar l’antic cenobi. |

Retaule del
Calvari |

Retaule del
Calvari |
|
|