En aquest indret existia un pont sobre el riu Bernesga que estava sota la custòdia del bisbat de Lleó. La infanta Sancha Raimúndez, germana d’Alfons VII, va lliurar el pont i uns terrenys propers a l’ardiaca Arias amb la condició de que hi bastís una església, un hospital i cases pels cuidadors del pont.

El 1172 Suero Rodríguez hi va fundar un convent, també el va dotar i dedicar a sant Marc. El 1180 el cavaller fundador va entrar a l’orde de Sant Jaume de l’Espasa, cedint-li l’església i convent.

Entre els segles XVI a XVIII es va refer gairebé totalment bastint el gran edifici que amb algunes modificacions encara es conserva. El 1836 fou abandonat pels canonges i el 1844 va esdevenir definitivament propietat estatal; seguidament fou declarat monument artístic el que va incidir favorablement en la seva conservació. Ha mantingut moltes funcions, entre altres: casa de missioners del bisbat, escola, Museu Arqueològic, hospital, caserna i des del 1963, hotel.