La canònica regular agustiniana de Santa María la Real de Trianos fou fundada, o refundada, el 1181 per Tello Pérez de Meneses. Possiblement, amb anterioritat el lloc estigués ocupat per una comunitat benedictina. A petició del fundador i del rei Alfons VIII, el papa Celestí III (1194) va desvincular el monestir del bisbat, lligant-lo directament a Roma i confirmant el seu sotmetiment a la regla de Sant Agustí.

El monestir de Trianos tenia al seu càrrec un hospital per a pelegrins fundat el 1195, amb una part dedicada a atendre leprosos. Estava situat a l’actual població de San Nicolás del Real Camino (Moratinos, Palència) i ara ha desaparegut.

Fou un centre de certa importància, que va rebre donacions de la monarquia. El 1450 va passar a tenir abats comendataris, el darrer dels quals, Fra Gracía Bayón era dominic. El 1519 els dominics van establir-se en aquest lloc, on hi van fundar una escola que va adquirir força prestigi. A començament del segle XIX van arribar els infortunis que va portar la Guerra del Francès. Fou exclaustrat el 1835.

Al monestir de Santa Cruz de Sahagún es conserva un retaule barroc procedent d'aquest lloc, i a l'església de San Tirso, també a Sahagún, es conserva un sepulcre medieval (s. XIII).