Hi ha una tradició que ens explica que el monestir de Santa Clara de Carrión fou fundat l’any 1231 per unes deixebles de santa Clara d’Assís en ocasió d’un peregrinatge a Santiago de Compostel·la. Aquella primera fundació s’hauria fet al beateri de Santa María del Páramo, situat a les rodalies de la ciutat.

El 1255 el papa Alexandre IV (1254-61) va autoritzar el trasllat d’aquella comunitat a un lloc més adequat i proper a la població. Mencía López de Haro, neboda de Ferran III de Castella es va encarregar de facilitar aquell trasllat fent-se càrrec, com a protectora del cenobi, de la compra d’una antiga església i adaptar-la per a la comunitat de clarisses. Una butlla del papa Climent IV, del 1266, donava el vist-i-plau al trasllat definitiu.

Aquest establiment va gaudir de la protecció de la noblesa i això va facilitar el seu desenvolupament; va tenir èpoques de prosperitat el que va permetre de refer en diferents ocasions les dependències monàstiques; l’església és de començament del segle XVII i el retaule major és de la mateixa època.