La fundació del convent de clarisses es va portar a terme gràcies a la voluntat de María de Padilla, amant de Pere I el Cruel. Aquesta dona de família noble era natural d’Astudillo i per aquest motiu es va decantar per fer la fundació en aquesta població. L’any 1353 va fer les gestions pertinents davant les autoritats civils i religioses. L’any següent va arribar la llicència del papa Innocenci VI i van començar les obres; la fundació es va formalitzar l’any 1356. A més d’això, la fundadora va dotar econòmicament l’establiment, amb béns i rendes, a més el rei Pere li va concedir privilegis.

Tractant-se d’una fundació reial (tenia el títol de “Real Monasterio”), el monestir va estar ocupat per monges procedents de la noblesa i famílies castellanes importants. Va tenir una vida pròspera durant segles, tot i que amb episodis adversos, com ara una ocupació militar a mitjan del segle XVI. Al segle XVII la comunitat va limitar el nombre de monges per poder garantir el seu manteniment.