La canònica catedralícia de El Bugo de Osma va néixer al voltant de la seu episcopal d’aquesta ciutat, la diòcesi es coneguda històricament des de finals del segle VI, quan el bisbe Juan assisteix a un concili a Toledo. Aquest bisbat va mantenir-se actiu fins que l’any 711 la regió fou ocupada pels sarraïns i aquesta institució va desaparèixer de la ciutat, tot i que hom troba alguns bisbes d’Osma residents en altres indrets, com ara el bisbe Eterio, personatge relacionat amb el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana, còdex que ara es conserva a la catedral de El Burgo de Osma.

La restauració de la diòcesi es va portar a terme quan aquest territori fou recuperat i la seva situació fou estabilitzada, això no es va materialitzar fins el 1101 quan Pedro de Bourges (San Pedro de Osma) va ocupar la seu episcopal. Aquest bisbe va posar la catedral sota l’advocació de l’Assumpció i alhora va començar la construcció de les dependències que haurien d’ocupar els membres de la canònica seguidora de la Regla de Sant Agustí, que també organitzava.

Sant Domènec (Domingo de Guzmán) fou canonge de la comunitat catedralícia, més endavant acompanyaria el bisbe Diego de Osma en els seus desplaçaments i croada contra el catarisme. Al Llenguadoc fundarien el monestir femení de Prulla. El 1488 la comunitat canonical, al·legant problemes de salubritat, va aconseguir llicència per relaxar els costums pel que fa a la vida comunitària, un pas endavant en la seva secularització que s’aconseguiria el 1536.