La canònica catedralícia de El Bugo de Osma va néixer al
voltant de la seu episcopal d’aquesta ciutat, la diòcesi
es coneguda històricament des de finals del segle VI,
quan el bisbe Juan assisteix a un concili a Toledo.
Aquest bisbat va mantenir-se actiu fins que l’any 711 la
regió fou ocupada pels sarraïns i aquesta institució va
desaparèixer de la ciutat, tot i que hom troba alguns
bisbes d’Osma residents en altres indrets, com ara el
bisbe Eterio, personatge relacionat amb el Comentari
a l’Apocalipsi de Beat de Liébana, còdex que ara es
conserva a la catedral de El Burgo de Osma. |
|
La restauració de la diòcesi es va portar a terme quan
aquest territori fou recuperat i la seva situació fou
estabilitzada, això no es va materialitzar fins el 1101
quan Pedro de Bourges (San Pedro de Osma) va ocupar la
seu episcopal. Aquest bisbe va posar la catedral sota
l’advocació de l’Assumpció i alhora va començar la
construcció de les dependències que haurien d’ocupar els
membres de la canònica seguidora de la Regla de Sant
Agustí, que també organitzava.
Sant Domènec (Domingo de Guzmán) fou canonge de la
comunitat catedralícia, més endavant acompanyaria el
bisbe Diego de Osma en els seus desplaçaments i croada
contra el catarisme. Al Llenguadoc fundarien el
monestir
femení de Prulla. El 1488 la comunitat canonical, al·legant
problemes de salubritat, va aconseguir llicència per
relaxar els costums pel que fa a la vida comunitària, un
pas endavant en la seva secularització que
s’aconseguiria el 1536. |

Comentari a
l'Apocalipsi, El Burgo de Osma
Imatge de Wikimedia Commons |