|
Es tracta
d’un dels monestirs fundats en l’època de la repoblació
del territori, cap el segles VIII-IX, tot i que hi ha
tradicions sense fonament que situen la seva fundació
molt abans. De fet, no és fins el 836 que hom troba la
primera referència documental de l’existència d’aquesta
casa, tot esmentant el seu abat, Zecius. Més segur és un
document del 863 amb alguna informació més precisa sobre
el monestir de Santa María. Hi ha una nova notícia sobre
la casa de l’any 927, i després el lloc va quedar
abandonat per alguna causa, sense comunitat. |
|
|
En època
de Garcia Sanxes III de Navarra (1035-1054) i amb suport d’aquell
regne, el monestir fou restaurat pel monjo Paterno, el monarca
navarrès li va atorgar un fur l’any 1047, tot i que cal dir que
l’autenticitat d’aquest document ha estat posada en dubte. El cert
és que gràcies a la protecció reial i la seva immunitat, la casa va
recuperar antics béns (esglésies, petits monestirs...) que havia
perdut. En aquella època aquest monestir fou unit per un curt
període de temps a Santa María la
Real de Nájera. Un cop recuperat aquest territori per la corona
de Castella el monestir va gaudir d’una època d’expansió i
prosperitat. Alfons VII de Castella (1126-1157) va confirmar el fur
atorgat per Garcia Sanxes III, ampliant aquelles possessions. Des
del 1156, si no abans, Santa María del Puerto va tornar a passar a
dependre de Nájera. A finals del segle XII i, sobretot, a
començament del segle següent aquest monestir va patir una època de
decadència, fet que també es troba a la casa mare de Nájera. A
mitjan del segle XIII ja havia desaparegut com a tal, ara es
conserva l’església, reconstruïda en època gòtica però que conté
elements romànics, del període monàstic. |
Santa María de Puerto |
