No s’ha
pogut datar de manera segura la fundació del monestir de
Santa Juliana, però tot fa pensar que caldria situar-la
a finals del segle IX o començament del X, tot i que no
és fins el 930 que s’esmenta aquesta casa de manera
indirecta. A partir d’aquell moment comencen a trobar-se
donacions a favor del monestir, el que indica la seva
plena activitat. Fou en aquella època fundacional que
arribarien uns monjos portadors de les
relíquies de
santa Juliana que serien venerades a l’abadia. Tampoc es
coneix la regla que haurien seguit aquells primers
monjos, segurament la de Sant Fructuós, tot i que el 980
hom troba una regulació de la vida comunitària per mitjà
d’un pacte entre l’abat i la comunitat. |
|
Durant els
segles XI i XII es succeeixen les donacions a favor
d’aquesta casa i també les compres efectuades de manera
directa, el que demostra un cert poder econòmic. A
mitjan d’aquest segle es construiria el claustre actual.
En un moment indeterminat, que segurament es
desenvoluparia en un ampli període de temps, el monestir
es va transformar en canònica, canvi que ja s’hauria
portat a terme de manera completa el 1196. En endavant
hom parla d’un capítol de canonges. Possiblement es
tractaria d’una canònica seguidora de la regla de Sant
Agustí, però la manca de dependències comunitàries fa
pensar en la seva secularització i que els canonges no
tindrien vida comunitària i mantindrien els seus afers
econòmics personals. Aquella col·legiata va mantenir-se
durant anys, fins que amb la creació de la diòcesi de
Santander, el 1754, va desaparèixer de fet, tot i que es
va mantenir nominalment fins la seva extinció, el 1852.
|

Santa Juliana de Santillana
del Mar |