Monestir de San Salvador de Ferreira
Mosteiro de S. Salvador e Santa María de Ferreira / S Salvatoris et S Marie / Ferreyra / Ferraria
(Pantón, Lugo)
Els orígens d’aquest monestir són incerts. S’ha suggerit que podria tractar-se d’una casa d’origen altmedieval i fins i tot d’un monestir doble, amb monjos i monges. Hi ha evidències arqueològiques que en confirmen l’existència, almenys des del segle XI. Tot i això, l’esment documental més antic del lloc és de l’any 1108, en una donació efectuada a favor seu, on s’esmenta la seva abadessa, Ximena. En aquella època, el monestir mantenia vincles amb Cluny.
Possiblement, en un moment posterior, va passar per una època de decadència i, molt probablement, va quedar sense comunitat. Foren els seus patrons els qui s’encarregaren de la seva restauració. L’any 1175, la comtessa Fronilda Fernández († c. 1189), que posseïa el monestir per haver-lo rebut dels seus avantpassats, va obtenir la pertinent autorització episcopal i va reunir una nova comunitat. En aquell moment, s’hi va instaurar la regla cistercenca, i el monestir va quedar sota la direcció de l’abadia de Santa María de Meira, esdevenint, de fet, un priorat d’aquell monestir. La fundadora, tot i no professar ni integrar-se a la comunitat cistercenca, va mantenir-hi cert lligam i, fins i tot, autoritat sobre la casa, intervenint en nombroses decisions.
Aquesta relació havia finalitzat a finals del segle XVI, quan el monestir va passar a formar part de la Congregació Cistercenca de Castella, moment en què també es va acabar la seva dependència de Meira. L’any 1835, el monestir fou desposseït dels seus béns i la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo. No obstant això, el 1858, les cistercenques hi van poder tornar, i encara avui dia el monestir es manté actiu. Del patrimoni arquitectònic del monestir cal destacar l’església, l’única part romànica del conjunt. Es tracta d’un edifici de nau única i absis semicircular, amb una capella afegida al segle XVIII. Conserva diversos capitells de l’època, tant a l’exterior com a l’interior. La resta de dependències corresponen a la reconstrucció efectuada a partir del segle XVI, que es va desenvolupar fins al segle XVIII.
Sepulcre de Diego de Lemos († 1492)
Sepulcre de Lope de Lemos (s. XVI)
Claustre
- ENRÍQUEZ RODRÍGUEZ, Flor (1984). Real Monasterio de Sta. Mª de Ferreira de Pantón. Estudio artístico. Cistercium, núm. 166
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
- MOURE PENA, Teresa (2003). Precisiones históricas sobre el monasterio cisterciense de San Salvador de Ferreira de Pantón (Lugo) a partir de nuevos testimonios documentales y arqueológicos. Cistercium, núm. 231
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2018). Enciclopedia del Románico en Galicia. Lugo. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- RISCO, Fray Manuel (1798). España Sagrada, Lugo, vol. 41. Madrid: Marín
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- SUÁREZ GONZÁLEZ, Ana (2019). Sobre la “refundación” e incorporación al Císter del monasterio de Ferreira de Pantón (Lugo). Nuevas lecturas y otros testigos. Historia. Instituciones. Documentos, núm. 46
- YAÑEZ NEIRA, Damián (2000). Ferreira de Pantón. Monasterio cisterciense en la Ribeira Sacra. Lleó: Edilesav
- YAÑEZ NEIRA, Damián; coord. (2000). Monasticón cisterciense gallego, vol. 2. Lleó: Edilesa
El monestir es troba situat a llevant de la vila de Ferreira de Pantón, accessible per la carretera que uneix Monforte de Lemos amb Ourense