Peníscola era una de les fortaleses defensives musulmanes d'aquest territori situat al sud de l'Ebre, formava part d'una xarxa de fortificacions que protegia aquell espai, entre altres, el castell de Xivert. L'any 1147, abans de la conquesta, Ramon Berenguer IV va cedir aquest castell a Guillem Ramon de Montcada, però el lloc no fou ocupat fins al 1233, després de la seva capitulació.
El pas de la propietat del castell de Peníscola a l'orde del Temple no es va produir fins al 1294, arran d'una permuta amb la casa templera de Tortosa. A partir d'aquell moment es va establir una comanda a Peníscola, de la que hi va passar a dependre la de Xivert, de fundació anterior. Amb l'arribada dels templers, a l'època de Berenguer de Cardona, es va aixecar una gran fortalesa, mentre que la mateixa comada adquiria noves propietats al seu entorn. Un cop extingit l'orde del Temple, el 1319 Peníscola va passar al nou orde de Montesa i fou la seu d'un priorat. En aquest període, entre els anys 1411 i 1422, durant el Cisma d'Occident, el lloc fou ocupat per la cort papal de Benet XIII. El 1441 encara va retornar a Montesa, fins al 1488. Durant l'època moderna va viure diversos episodis bèl·lics, des de la guerra dels Segadors fins a la del Francès.
La capella
Celler
Il·lustració del Atlante Español (1786)
- BALAGUER, M. Josefa (2019). La arquitectura de la fortaleza de Peñíscola (Castellón). La Orden de Montesa y San Jorge de Alfama. Universitat de València
- CODINA, Eduardo (1957). Peñíscola. Diputación Provincial de Castellón
- FALOMIR, Ferran i altres (2017). Arqueología del Castillo de Peñíscola. Resultados de la intervención en las dependencias de la Planta Baja y Planta Principal... Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 35
- FEBRER, Juan José (1924). Peñíscola, apuntes históricos. Castelló: Armemgot
- FUGUET, Joan (1996). De Miravet (1153) a Peníscola (1294), novedad y persistencia de un modelo de fortaleza templaria en la provincia catalana-aragonesa de la orden. La fine de la presenza degli ordini militari in Terra Santa. Perugia
- FUGUET, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- MUÑIZ, Roberto (1791). Medula historica cisterciense. Vol. VIII. Valladolid: Vda. de Santander
- PAGAROLAS, Laureà (1998). La fi del domini de l’orde del Temple a Tortosa: la permuta de 1294. Anuario de Estudios Medievales. Núm. 28
- PLAZA, Carme (2014). Dos castillos templarios en el norte del reino de Valencia: Xivert y Peñíscola. Castelos das Ordens Militares
- TRAMOYERES, Luis (1917). Catálogo Monumental de la provincia de Castellón
- VILLARROYA, Joseph (1787). Real maestrazgo de Montesa. Vol. I. València: Monfort
El castell de Peníscola és en un penyal rocós, a la costa, entre Tortosa i Castelló