|
Època
templera
Immediatament després
del setge i la reconquesta de Tortosa (1148) els
templers varen obtenir,
com a participants actius en la mateixa, una cinquena part de la ciutat.
Van fundar el convent fora del recinte murat i aixecaren l'església de
Santa Maria. Aquesta comanda no tenia caràcter militar ni agrari, era de
tipus urbà i bàsicament administrava les seves possessions i rendes a la
ciutat. Fins a 1165 hi depenia la comanda de Miravet. La seva
importància i poder s'incrementà amb molta rapidesa, en la seva època
d'esplendor (1220-1250) el lloc acollia més de vint frares. El 1294 els
templers van deixar el domini del senyoriu de la ciutat que els
pertocava permutant-lo amb possessions a Peníscola i Vinaròs, entre
altres. |

Ruïnes de Sant Miquel dels Templers, que
pertanyia a aquest orde,
ara dins el monestir de Santa Clara |
|
Després de la permuta, la
influència i poder de la casa de Tortosa davallà amb rapidesa, a més
poc després el mateix orde del Temple es veuria perseguit i el 1317
el procés culminaria amb la seva extinció i el traspàs a l’Hospital.
De la casa dels templers a la
ciutat de Tortosa no en queda res, estava situada extramurs prop del
riu. Estava formada per una construcció de defensa que tenia
adossada l’església de Santa Maria, construïda cap el 1285. Totes
aquestes propietats van passar a mans dels hospitalers. Hom pensa
que l’església coneguda com Sant Miquel dels Templers, les ruïnes de
la qual es troben englobades dins el conjunt monàstic de
Santa Clara era propietat dels templers i
que fou cedida a les clarisses quan es van establir en aquesta
ciutat. |

Torre de Campredó, a la Font de
Quinto
Propietat templera aigua avall de l'Ebre |
|
Els
hospitalers
El 1317 la comanda va
passar als hospitalers. Villanueva va deixar constància d’una inscripció
encastada al costat de la porta de l’església de Santa Maria on
s’esmentava la presa de possessió per part dels hospitalers de la
mateixa: En lan de MCCCXVII. II. Dies a la entrada del mes de Deembre
lo honrat frare Marti Periz Doros, castela Damposta entra en posesio
ponament de la casa, dels bens, qui foren del orde del temple en la
ciutat de Tortosa; e puys apres de tots los altres bens en Arago, e en
Catalunya.
La comanda va entrar en
decadència. Al segle XIV, quan es van ampliar les muralles de la
ciutat, el conjunt del convent, i església van quedar a l'interior,
tocant la muralla i la porta del Temple. L'església fou incendiada
el 1643 i el 1810 va quedar destruïda com a resultat de la guerra
del Francès i mai més es va tornar a aixecar. El 1789 havia mort el
darrer comanador i l’orde va desaparèixer pràcticament de la ciutat.
El 1851 fou abolida formalment. S'hi ha descobert diverses restes a
l'hora d'edificar els solars que antigament ocupava la comanda. |

Torre de "la Llotja"
possible seu de la sotscomanda de Prat
depenent de Tortosa |
|

Torre del Prior, del Temple i més
endavant dels hospitalers |

Torre del Prior |
|
|