El lloc de Benifassà fou lliurat el 1208 pel rei Pere el Catòlic a Guillem de Cervera amb la finalitat de repoblar-lo, aquest Guillem es va fer monjo de Poblet i cedí els drets a la comunitat cistercenca. Jaume I va confirmar la cessió el 1233 amb la finalitat de fundar-hi un monestir. Aquell mateix any, Poblet va enviar dotze monjos, que es van establir a l’antic castell sarraí de Beni Hassan (Benifassà) mentre condicionaven el nou monestir. La construcció va començar seguidament i el 1250 s’hi van poder traslladar els monjos, el 1262 començava la construcció de l’església, que possiblement ja era acabada en la seva major part el 1276, tot i que la seva construcció es va perllongar en el temps. Mentre, es va anar repoblat aquell territori, que seria conegut amb el nom de Tinença de Benifassà.

A partir d’aquí el monestir de Benifassà va anar acumulant, no sense entrebancs i desavinences, un important patrimoni. Ponç de Copons fou abat de Benifassà (1312-1316) abans d’ésser elegit abat de Poblet (1316-1348) i convertir-se en una figura decisiva en la història d’aquest darrer monestir. La seva decadència va començar al segle XVII amb la Guerra dels Segadors, després vindria la Guerra de Successió, mai va aconseguir recuperar-se de manera estable.