|
Segons una
tradició, aquest monestir hauria estat fundat per
deixebles de sant Gregori el Gran (c540-604) que hi
haurien imposat la
Regla de Sant Benet, però de fet hom sap ben poca
cosa dels seus orígens. El que és segur és que ja
existia el 675 quan hom troba esmentat el monestir de
Confluentis en un document a favor del seu abat
atorgat pel rei franc Khilderic II. Segurament el
monestir es va fundar en dos temps, primer amb
l’arribada d’un grup de monjos irlandesos, cap el 633,
al que s’hi va afegir un segon grup cap el 660. Durant
una primera època no va anar més enllà de ser un
monestir molt modest però més endavant, sobretot en
època carolíngia, es va veure beneficiat per la
monarquia (Carloman el 769, Lluís el Pietós el 823 i
826, Lotari I el 826, Lotari II el 856, Zuentibold el
896...). |
|
|
Després
d’una època de pèrdua d’influència en el territori, el 1235
l’emperador Frederic II va posar el monestir sota la protecció de
l’Imperi, tot i això la vila de Munster va anar prenent més pes
polític en detriment de la influència del monestir sobre els afers
seculars. La implantació del luteranisme també va afectar el
monestir de manera directa, els intents d’adopció de reformes per
que fa a la regularitat tampoc van poder ajudar al correcte
desenvolupament de la casa que va mantenir la seva precària situació
fins la seva afiliació a la congregació de Saint-Vanne, quan es va
poder reconduir la situació. Entre el 1681 i 1770 es van reconstruir
les dependències del monestir, la institució monàstica va
mantenir-se amb activitat fins la seva supressió arran de la
Revolució, el 1791 la casa fou abandonada pels monjos i fou víctima
del vandalisme que va portar a la ruïna dels edificis. La primitiva
església romànica, que havia estat víctima de diferents incendis,
havia estat reemplaçada per una construcció gòtica (del segle XV) i
després per una de nova entre els segles XVII i XVIII, que va
desaparèixer després de la Revolució. |
Abadia de Munster
Restes del claustre |
