|
El lloc de Perrecy
és conegut des d’època gal·loromana, al segle VII era propietat del
bisbat de Bourges, després de les lluites contra els sarraïns Carles
Martell (c689-741) va donar Perrecy al seu germà Khildebrand. El
876, un descendent d’aquest, Échard, va fer una donació
testamentària d’aquesta propietat i de l’església parroquial de
Saint-Pierre a l’abadia de
Saint-Benoît-sur-Loire (Loiret) que hi va instaurar un priorat
que va començar a acollir una comunitat de monjos a partir del 880.
Gràcies a les donacions rebudes es va aixecar una nova església i
les dependències conventuals. Durant la primera meitat del segle XI
es va bastir una nova església romànica, edifici que va tenir
modificacions en els anys següents en el transsepte, afegint un tram
més a la nau i el porxo que precedeix l’església (1120-30). Fou un
dels priorats més importants de Saint-Benoît-sur-Loire. |
|
|
El 1476 la casa fou posada sota
el règim de comenda i poc després, abans de final de segle es va
refer la capçalera de l’església en estil gòtic. El 1500 es va
declarar un incendi que va afectar bona part del priorat i diverses
dependències. La casa va passar per un període de decadència tant
material com pel que fa a la seva regularitat, situació que es va
redreçar a l’època del prior Louis Berrier (1674-1739) que hi va
introduir la reforma tot i que poc després va tornar a passar una
època de penúries fins que el 1776 començava el procés de supressió,
que es va formalitzar el 1782 deixant els seus béns al seminari
d’Autun. L’església va passar a tenir funcions parroquials amb
l’advocació de Saint-Pierre i de Saint-Benoît, substituint l’antiga
parròquia de Saint-Pierre que amenaçava ruïna. Amb la Revolució
foren enderrocades bona part de les dependències del priorat. Es
conserva l’església medieval, amb les seves modificacions, que es va
protegir com a monument el 1862. Conté una esplèndida mostra de
decoració escultòrica d’època romànica localitzada al nàrtex i la
portada. |
Priorat de Perrecy
El nàrtex |
