|
Abadia
cistercenca fundada el 1136 gràcies a la intervenció de
Conan III, duc de Bretanya i la seva mare, Ermengarda
d'Anjou, en un lloc on tradicionalment es considera que
havia estat la seu d’un monestir anterior, que hauria
quedat abandonat a causa de les inestabilitats del segle
IX. La primera comunitat va venir del monestir d’Aumona
(Loir i Cher) i un dels seus primers abats fou
sant
Maurici de Carnoët, conegut amb aquest nom perquè va
fundar el monestir de Carnoët (Finisterre). Després
d’una primera època de la que hom té poques notícies, a
finals del segle XIV es trobava en decadència i fins i
tot l’orde del Cister hi va intervenir per lluitar
contra el relaxament de costums. A partir del 1532 la
casa passava a estar dirigida amb el règim de comenda i
entre el 1590 i 1598 va patir els efectes de les guerres
de Religió amb el resultat d’una exclaustració temporal
i el saqueig i ruïna dels béns mobles i immobles. El
monestir es va restaurar durant els segles XVII i XVIII
fins que la Revolució va expulsar definitivament els
cistercencs que el 1788 ja havien patit els efectes d’un
incendi. El 1806 el monestir fou utilitzat com a remunta
per la cria de cavalls fins que el 1858 hi va arribar la
congregació del Saint-Esprit. |
|
