Detall de Veüe de l'abbaye Nostre-Dame de Turpenay
Louis Boudan (1699)
Bibliothèque nationale de France
L’abadia benedictina de Notre-Dame de Turpenay té el seu origen en un grup de monjos que s’havia assentat cap al 1120 al lloc de Turpin, on duien una vida propera a l’eremitisme. Aquella comunitat, que estava encapçalada per mestre Étienne, tenia contactes amb l’abadia de Notre-Dame de L’Absie (Deux-Sèvres), que va intervenir en la seva transformació en cenobi regular. El canvi es va oficialitzar l’any 1127.
Foto de Jpda, a Wikimedia
Després d’establir el nou monestir, Étienne va quedar en un segon pla i la casa va quedar sota la direcció de l’abat Robert, segurament vingut des de L’Absie amb alguns monjos. Gràcies al suport rebut de la reialesa, dels senyors i noblesa local, especialment del comte Folc V d'Anjou (1092-1143), durant la seva primera època va tenir un ampli desenvolupament. El 1189, Ricard Cor de Lleó (1157-1199), li va confirmar les donacions d’època fundacional. L’església fou consagrada l’any 1134 per l’arquebisbe de Tours, Hugues d'Étampes (1134-1146).
Com moltes altres cases monàstiques, va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, del règim comendatari implantat en els monestirs i també de les guerres de Religió. En aquest context, el 1562 fou saquejat pels hugonots. En el segle XVII es va integrar a la congregació de Saint-Maur, que li va donar un nou impuls, cosa que li va permetre arribar fins a la Revolució, tot i que en una situació de decadència. El 1791, en el moment de la supressió, la comunitat només comptava amb dos monjos. El lloc fou venut i la gran part de les seves estructures van servir de pedrera. Actualment, el principal element conservat és la residència abacial, edificada al segle XV, mentre que de l'antic conjunt monàstic només es conserven restes fragmentàries.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Planta de Turpenay, el 1813
En negre, les construccions ara perdudes
Publicada a Sauvetage des vestiges de Turpenay (1987)
Sepulcre d'un cavaller, a l'església
Bibliothèque nationale de France
Sepulcre d'un cavaller, a l'església
Bibliothèque nationale de France
Sepulcre d'una dama, a l'església
Bibliothèque nationale de France
Sepulcre d'una dama, a l'església
Bibliothèque nationale de France
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1884). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. VI. Tours: Rouillé-Ladevèze
- MONTOUX, André (1987). Sauvetage des vestiges de Turpenay à Saint-Benoît-la-Forêt. Bulletin de la Société Archéologique de Touraine, vol. 41
- MOUSSÉ, Henri (1915). Notre-Dame de Turpenay. Le culte de Notre-Dame en Touraine. Tours: A. Mame
- OURY, Dom G. (1971). L'érémitisme dans l'ancien diocèse de Tours au XIIe siècle. Revue Mabillon. Vol. 58. Ligugé
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- SEMUR, François-Christian (2011). Abbayes de Touraine. La Crèche: Geste Ed.
Les restes de l’abadia de Turpenay es troben en un indret aïllat de la comuna de (Saint-Benoît-la-Forêt), al sud-oest de Tours, en direcció a Chinon