Aquest monestir té l’origen en una cel·la o priorat fundat des de l’abadia de Saint-Martin de Tours en època del l’abat Ithier, personatge influent i canceller dels reis francs Pipí I el Breu i de Carlemany. Ithier era abat al menys des del 775 i va fundar Cormery el 791, el 796 Alcuí de York va succeir Ithier al front de Saint-Martin i va convertir aquesta casa en abadia (800), aconseguint la protecció del monarca a més de la intervenció de Benet d’Aniana en l’establiment dels costums benedictins que aquest impulsava. A la mort d’Alcuí (804) els càrrecs d’abat de Saint-Martin i de Cormery foren ocupats per Fredegisus (?-834) qui el 821 va atorgar als monjos de Cormery la lliure elecció d’abat sense intervenció de Saint-Martin. En aquesta època la casa passava per un període de prosperitat que es va veure interromput a causa de les invasions dels víkings, el 838 i 853. Malgrat la inestabilitat, cap el 850 va intervenir en la fundació de Saint-Sauveur de Villeloin, no lluny d’aquí. El 853 Cormery seria saquejat.

Sant-Paul de Cormery
Capella de l'antiga església monàstica

Els normands atacant una ciutat
Il·lustració de Les grandes Chroniques de France (s. XV)
Bibliothèque nationale de France

La situació de decadència es va perllongar fins que Guiu d'Anjou (?-994) va redreçar la seva situació, aquest personatge era fill de comte Folc II el Bo d’Anjou, monjo i bisbe de Lo Puèi (Alt Loira) inaugurant una nova època de bonança pel monestir que es va allargar fins la guerra dels Cent Anys (1358) que va tornar a portar misèria i destrucció, després el règim comendatari i les guerres de Religió (1562) van tornar a afectar Cormery. El 1662 hi va arribar la congregació de Saint-Maur que s’hi va mantenir fins la Revolució, en la darrera dècada de la seva existència es van reconstruir bona part de les dependències. De l’església es conserva una torre romànica del segle XI a banda d’altres elements de menor entitat.

Sant-Paul de Cormery

Sant-Paul de Cormery
Claustre

Sant-Paul de Cormery
Refetor