Abadia de Saint-Paul de Cormery

L’any 799, Alcuí va convertir Cormery en abadia, aconseguint tant la protecció del monarca com la intervenció de Benet d’Aniana (c. 750-821) en la introducció dels costums benedictins. A la mort d’Alcuí, els càrrecs d’abat de Saint-Martin i de Cormery foren ocupats per Fridugise († 834), qui, el 821, va concedir als monjos de Cormery el dret de lliure elecció d’abat, sense intervenció de Saint-Martin. Malgrat això, no fou fins als volts de l’any 837 que es va aconseguir la separació efectiva de les dues cases. Cal tenir en compte que Saint-Martin no va adoptar la regla de sant Benet i es va mantenir com una canònica regular.

Al segle XI, la casa va gaudir d’una nova etapa de bonança, durant la qual es va reconstruir l’església, inaugurada l’any 1054. Aquest període de prosperitat es va allargar fins a la guerra dels Cent Anys. A mitjan segle XIV el lloc va resultar afectat pels conflictes, situació que es va repetir durant el primer quart del segle XV. A conseqüència d’això es van emprendre obres de reconstrucció i fortificació. També s’hi van afegir capelles, es van construir sepulcres i es va enriquir el conjunt amb vitralls. Posteriorment hi arribaria el règim comendatari i, el 1562, les guerres de Religió, que van tornar a afectar el monestir. El 1662, la casa es va integrar a la congregació de Saint-Maur, que s’hi va mantenir fins a la Revolució. El 1791, un mil·lenni després de la fundació, l’abadia fou suprimida.

També es conserva el mur nord de l’església del segle XI i l’actual capella de Saint-Symphorien, d’estil gòtic. El costat nord de l’església estava ocupat pel claustre, del qual encara resten alguns elements dels segles XIII i XIV. A ponent d’aquest espai es troben el refetor i la cuina i, al nord, el celler. El costat de llevant era ocupat per la sala capitular, de la qual només es conserva parcialment la façana.