Abadia de Saint-Sauveur de Villeloin
Villalupa / Villae Lupensis
(Villeloin-Coulangé, Indre i Loira)
Portal de l'abadia
L’abadia benedictina de Saint-Sauveur de Villeloin fou fundada pels germans Mainardus i Mainerius, que van donar unes terres situades al lloc de Villalupa a Audacher, abat de Saint-Paul de Cormery (Indre i Loira), amb la voluntat de construir-hi un monestir dedicat a Saint-Sauveur. Aquesta iniciativa es va dur a terme amb el vistiplau de Saint-Martin de Tours, ja que Cormery mantenia una certa dependència d’aquella col·legiata. Erard, arquebisbe de Tours, va consagrar l’església del nou monestir l’any 859.
L’any 965, els monjos de Villeloin van obtenir el dret d’elegir el seu abat, fet que convertia la casa en una abadia independent. El lloc va patir especialment durant la guerra dels Cent Anys: el 1360 l’abadia fou ocupada i, l’any següent, es va haver de pagar un rescat per recuperar-la. Més endavant, el 1412, va quedar greument afectada a causa d’un nou atac. Durant el segle XVI també va sofrir les conseqüències del pas dels hugonots.
A finals del segle XVI i començament del XVII, el monjo Pierre Brunet va treballar en la redacció de la història de l’abadia a partir dels documents originals conservats a l’arxiu. Va exercir diversos càrrecs dins la comunitat, entre els quals el de prior. La seva tasca fou continuada per Michel de Marolles, abat de Villeloin entre 1626 i 1674, eminent historiador, traductor i també col·leccionista d’art, que va reunir una important col·lecció de gravats de l’època. L’any 1667 va afavorir la incorporació de la congregació de Saint-Maur a l’abadia.
Els maurins van mantenir la vida monàstica fins que, l’any 1790, la Revolució va suprimir l’abadia, que aleshores comptava amb una comunitat de quatre monjos. La major part de les construccions van ser enderrocades i actualment només es conserva el monumental portal d’entrada, flanquejat per torres de defensa, a més d’algunes dependències d’època maurina. Durant la dècada de 1920 es van descobrir dues crosses abacials d’època medieval.
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Caplletra amb la Lapidació de sant Esteve
Missal procedent de Villeloin (s. XIII)
Tours. Bibliothèque municipale
Crossa de vori trobada a l'abadia, ara al Museu de Cluny
Il·lustració de La nouvelle crosse romane du Musée de Cluny
(Robert Nanteuil, 1657)
Rijksmuseum, Amsterdam
Portada d'Histoire des roys de France (1678)
De l'abat Michel de Marolles
Google Llibres
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- BOSSEBOEUF, Louis-Auguste (1910). L'abbaye de Villeloin du XVe au XVIIe siècle. Bulletin et mémoires de la Société archéologique de Touraine, vol. 49. Tours: Péricat
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1884). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. VI. Tours: Rouillé-Ladevèze
- DENIS, Louis-Jean; ed. (1911). Archives du Cogner. Cartulaire de l'abbaye de Saint-Sauveur de Villeloin. París: Champion
- MAILLARD, Élisa (1931). La nouvelle crosse romane du Musée de Cluny. Revue Archéologique. Vol. 31. París: E. Leroux
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- POUYET, Thomas (2019). Cormery et son territoire : origines et transformations d’un établissement monastique dans la longue durée (8e - 18e siècles). Université de Tours
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- SEMUR, François-Christian (2011). Abbayes de Touraine. La Crèche: Geste Ed.
L’antiga abadia es troba a la comuna de Villeloin-Coulangé, a llevant de Loches