|
Una
tradició diu que fou Clodoveu qui va fundar una església
dedicada sant Pere a la ciutat de Chartres i que a la
mort d’aquest fou dotada per la seva vídua, Clotilde.
Més probable és que fos fundada a mitjan del segle VII,
o poc abans, quan la
reina Bathilda, esposa de Clodoveu
II, li va fer una donació. Més endavant el monestir fou
destruït arran de la invasió normanda que va afectar la
ciutat de Chartres l’any 858. El 860 el monestir fou
restaurat pel bisbe, que hi va instaurar una comunitat
canonical, però a les acaballes del segle IX, o
probablement el 911, el lloc fou novament saquejat pels
normands que ho van tornar a destruir i va quedar
abandonat fins que fou restaurat novament. |
|
|
Cap el 930
el bisbe Aganon va reconstruir l’església de Saint-Père alhora que
restaurava la comunitat de canonges, la torre massissa als peus de
la nau és d’aquella època. El seu successor al cap de la diòcesi,
Rainfroi, hi va introduir la Regla de Sant Benet, amb l’arribada de
monjos de l’abadia de Fleury (954). L’església va patir un incendi
el 1077, fet que es va tornar a repetir el 1134. El 1481, la casa es
va posar sota el règim de comenda. El 1552 hom va intentar
reformar-la, sense èxit, fins que el 1650 es va integrar a la
congregació de Saint-Maur, qui es va encarregar de la seva
restauració material. L’abadia fou suprimida amb la Revolució
(1790), després l’església va passar a tenir funcions parroquials
amb l’advocació de Saint-Pierre. |
Escut de l'abadia
de Saint-Père-en-Vallée
Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France |
