Abadia de Notre-Dame de Pontlevoy
Pontilevium / Ponte Leviaco / Notre-Dame in Albis
(Pontlevoy, Loir i Cher)
L’abadia benedictina de Notre-Dame de Pontlevoy fou fundada i dotada l’any 1034 per Gelduin († 1040), senyor de Pontlevoy i vassall del comte de Blois. El fundador havia participat en la batalla de Pontlevoy (1016) i va construir el castell de Chaumont. La fundació del monestir es va dur a terme després que, durant un pelegrinatge a Terra Santa, Gelduin sortís il·lès d’una situació de perill gràcies a la intervenció de la Mare de Déu.
Amb el vistiplau de Théodoric, bisbe de Chartres, Gelduin va fer venir una comunitat de monjos de l’abadia de Saint-Florent de Saumur (Maine i Loira), al capdavant de la qual va posar l’abat Ansbert. Geoffroy, fill de Gelduin, juntament amb altres senyors de l’entorn, hi van fer noves donacions, fet que va afavorir que aviat esdevingués un important centre monàstic. L’any 1075, el rei franc Felip I (1052-1108) en va confirmar la fundació i les possessions. El monestir destacava també com un important centre cultural, amb un escriptori i una biblioteca de gran vàlua.
Va patir diversos episodis adversos, com ara un incendi el 1262 i les destrosses ocasionades durant la guerra dels Cent Anys, a la fi del segle XIV, època en què es va fortificar. A partir de l’any 1468 va començar a tenir abats comendataris. El 1568 l’abadia es va veure afectada per les guerres de Religió, fet que va agreujar la decadència provocada pels conflictes bèl·lics. En el darrer quart del segle XVI es van iniciar les obres de reconstrucció de l’església, que van quedar inacabades. Actualment només se'n conserven el presbiteri i la capçalera.
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Després de diversos intents de reforma, l’any 1631, i en plena decadència, Pontlevoy es va incorporar a la congregació de Saint-Maur, que va donar un nou impuls al monestir. Els maurins, a més de dur a terme diverses obres de reconstrucció, hi van establir una escola que va gaudir de gran prestigi durant els segles XVII i XVIII. L’any 1776 es va convertir en una escola militar. El monestir fou suprimit el 1789, però l'escola va continuar en funcionament fins al 1793. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial l'antic monestir va servir com a centre d'assistència, però va quedar malmès després de la retirada de l’exèrcit alemany. Actualment és un centre educatiu catòlic.
Il·lustració d'un martirilogi (s. XII), procedent del monestir
Blois. Bibliothèque Abbé Grégoire
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- PASCAL, Jean-Baptiste Étienne (1836). Notice historique et descriptive sur Pontlevoy. Blois: Dèzairs-Blanchet
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- PORQUET, Daniel (2011). L’École royale militaire de Pontlevoy. Bénédictins de Saint-Maur et boursiers du roi (1776-1793). Tesi doctoral. Université Paris-Sorbonne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- WAGNER, Abbé (1893). Pont-Levoy, ses origines, ses destinées. Châtillon-sur-Seine. Pichat et Pepin
Pontlevoy és situat al sud de Blois