L’església de Saint-Pierre-le-Puellier duia aquest nom a causa de la comunitat de monges que l’havia ocupat. Aquesta casa femenina devia tenir un origen força antic, possiblement del segle VI, tot i que no està documentada fins a l’any 791, quan és esmentada per l’abat Ithier, fundador de Saint-Paul de Cormery.
D’altra banda, una tradició atribueix la fundació a santa Monégonde († c. 570), que hauria establert aquest monestir prop de la tomba de sant Martí. Segons aquesta narració, Monégonde era natural de Chartres, però, a causa de la seva fama de santedat, es va retirar a Tours, on es va recloure amb altres companyes i va formar una comunitat femenina. Una altra tradició situa la fundació en la mateixa època, però en aquest cas l’atribueix a la reina Clotilde (c. 474-c. 545), esposa de Clodoveu I (c. 466-511). Un cop vídua, s’hauria retirat a Tours, on hauria fundat un monestir femení en el qual va morir l’any 545. Podria tractar-se del mateix establiment, de dos monestirs diferents o bé de dues comunitats que s’haurien unificat posteriorment, donant lloc a Saint-Pierre-le-Puellier.
El lloc està documentat com a monestir l’any 791, tot i que la documentació no permet determinar si aleshores es tractava encara d'una comunitat femenina o ja masculina. També s’esmenta amb categoria d’abadia en un document de Robert II el Pietós (972-1031), datat entorn de l’any 1000. Tanmateix, en la segona meitat del segle XII ja figura com un capítol de canonges seculars. Cap a l’any 1030 s’esmenta la presència de clergues i, el 1080, l’església ja consta com a parròquia.
Zona del claustre, excavada
L’any 1119, el papa Calixt II va confirmar als canonges de Saint-Martin de Tours la possessió de l’església parroquial de Saint-Pierre-le-Puellier. Durant el segle XII, l’església va ser reconstruïda; el 1406 es va reformar i, poc després, es va construir el claustre. El conjunt fou ocupat durant les guerres de Religió i, el 1562, es van perdre les relíquies de santa Monégonde. Actualment, el lloc es troba molt transformat, tot i que s’ha pogut excavar el seu cementiri.
Santa Monégonde
Imatge de Wikimedia
La reina Clotilde venerant sant Martí
Il·lustració de Les grandes Chroniques de France (1390-1405)
Bibliothèque nationale de France
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- BOURASSÉ, Jean-Jacques (1861). Cartulaire de Cormery précédé de l’histoire de l’abbaye et de la ville de Cormery. Mémoires de la Société archéologique de Touraine. Tours/París
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1884). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. VI. Tours: Rouillé-Ladevèze
- CHALMEL, Jean-Louis (1878). Histoire de Touraine. Vol. III. París/Tours
- GALINIÉ, Henri; dir. (2007). Tours antique et médiéval. Tours: Revue archéologique du Centre de la France
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 7. París: Bloud et Barral
- NOIZET, Hélène (2019). La fabrique de la ville. Espace et sociétés à Tours (IXe-XIIIe siècle). París: Éditions de la Sorbonne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- THEUREAU, Christian (1985). Anthropologie des squelettes du cimetière paroissial de Saint-Pierre-le-Puellier (XIe-XVIIe siècle). Tours: Laboratoire d'archéologie urbaine
El monestir de Saint-Pierre-le-Puellier es trobava al centre de Tours, al nord de la basílica de Saint-Martin