Monestirs
Monestirs de
Centre-Val de Loira
Abadia de la Trinité de Vendôme
Abbaye de la Trinité de Vendôme / Vindocinum
< anterior Inici França Centre-Val de Loira Loir i Cher següent >
castellano
cercador contacte facebook

Loir i Cher

El monestir de la Trinité de Vendôme fou fundat per Jofre II Martell (comte de Vendôme entre 1032 i 1056, i d’Anjou entre 1040 i 1060) i la seva esposa Agnès de Borgonya (c990-1068) la construcció va començar el 1032 i els primers monjos van arribar des de l’abadia de Marmoutier (Tours, Indre i Loira). Jofre també va aportar béns i drets diversos que van enriquir la casa, a més de la preuada relíquia de la Llàgrima Santa que s’hi venerava. Quan el 1056 el fundador va retornar el títol de comte de Vendôme a Folc, es va reservar els seus drets sobre l’abadia. El 1061, el papa Nicolau II (1059-1061) va confirmar la fundació i les possessions d’aquesta casa i el 1097/98 el papa Urbà II (1088-1099) li atorgava el privilegi d’exempció posant l’abadia sota la jurisdicció directa de la Santa Seu.

Vendôme
Façana de l'església de l'abadia de la Trinité de Vendôme


Benedictins



Saint-Maur

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Campanar romànic

Vendôme
Escut de la Trinité de Vendôme
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France


El 1539 va morir el darrer abat regular de Vendôme, en endavant serien nomenats abats comendataris. A causa del relaxament dels costums dins del claustre, l’abat Sablet va fer les gestions oportunes per integrar-se a la congregació de Saint-Maur, cosa que es va fer efectiva el 1621. Els maurins van mantenir l’abadia fins la Revolució, el 1790 va acabar la vida comunitària però el lloc va tenir més sort que d’altres i s’ha conservat en bona part, especialment pel que fa a l’església, una construcció bàsicament gòtica, amb elements romànics (creuer i campanar).
 

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Portal de ponent de l'església

Monasticon Gallicanum
Abadia de la Trinité de Vendôme
Gravat núm. 51 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


La Llàgrima Santa

Es tracta de la relíquia d’una llàgrima de Crist vessada davant la tomba de Llàtzer que segons la llegenda fou recollida per un àngel i lliurada a la Magdalena que la va portar a la Gàl·lia on la va entregar al bisbe Maximí d’Ais, qui la va assistir en la seva mort. Malgrat tot, l’emperador Constantí la va dur a Constantinoble on va restar fins que el 1040 el fundador de Vendôme, Jofre II Martell, la va rebre de mans de l’emperador bizantí Miquel IV i la va lliurar al monestir que havia fundat. Malgrat aquesta narració, no és fins a les acaballes del segle XII que es troba documentada la relíquia relacionant-la amb un fet miraculós. Es tractava d’una peça de cristall de roca que contenia una gota d’aigua, a més amb el temps s’hi havien afegit altres elements decoratius. Hom la troba inventariada entre els béns de la casa a l’època revolucionària (1790), el 1793 va perdre els valuosos elements d’orfebreria que l’acompanyaven. El 1803 estava en poder del bisbe d’Orleans i ara s’ha perdut.

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Exterior de la fornícula on es guardaven els reliquaiaris
Abans situada al mur de tancament del cor. Ara perdut
(Louis Boudan, 1695)
Bibliothèque nationale de France

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Lateral d'un dels reliquiaris que contenien la Llàgrima Santa
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Lateral d'un dels reliquiaris que contenien la Llàgrima Santa
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Frontal d'un dels reliquiaris que contenien la Llàgrima Santa
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome

Jofre II Martell
Jofre II Martell, fundador del monestir
Bibliothèque nationale de France


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Interior de l'església


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Interior de l'església

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Cadirat del cor

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Detall del cadirat del cot


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Segell d'un abat de Vendôme
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Esquema de la plants de l'església

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Una de les tombes del monestir
(Louis Boudan, 1695)
Bibliothèque nationale de France


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Interior de l'església

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Vitralls

Vendôme
La Trinité de Vendôme
El creuer


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Volta de la nau central

Vendôme
La Trinité de Vendôme
L'església des del claustre

Vendôme
La Trinité de Vendôme
L'església des del claustre


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Sala capitular

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Sala capitular

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Pintura mural de la sala capitular


Vendôme
La Trinité de Vendôme

Vendôme
La Trinité de Vendôme

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Antiga capella molt modificada


Vendôme
La Trinité de Vendôme
Dependències auxiliars

Vendôme
La Trinité de Vendôme
Dependències auxiliars

Vendôme
Abadia de la Trinité de Vendôme
Postal antiga. Col·lecció particular


 

Vendôme
Abadia de la Trinité de Vendôme
Postal antiga. Col·lecció particular

 

Bibliografia:
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1744). Gallia Christiana. Vol. 8. París: Typographia Regia
- CROZET, René (1963). Le monument de la Sainte Larme à la Trinité de Vendôme. Bulletin Monumental, 121
- ISNARD, Isabelle (2007). L'abbatiale de la Trinité de Vendôme. P. U. De Rennes
- ISNARD, Isabelle (2009). La Sainte Larme de l’abbaye de la Trinité de Vendôme: Architecture, décor et mobilier liturgique. Revue Mabillon
- MÉTAIS, Ch. (1893/94). Cartulaire de l’Abbaye Cardinale de la Trinité de Vendôme. Vols. 1 i 2. París: Picard
- PLAT, Gabriel (1934). L’église de la Trinité de Vendôme. París: H. Laurens
- ROCHAMBEAU, Achille de (1874). Voyage a la Sainte-Larme de Vendome. Vendôme: Lemercier

 


Situació:

Vendôme es troba entre Blois i Le Mans

Baldiri B. - Febrer de 2017