Abadia de Caunas

Era una abadia força modesta, que va passar més endavant sota el domini dels comtes de Barcelona i de la nissaga dels Trencavell. Aquesta situació va acabar quan el papa Gelasi II (1118-1119) va confirmar les seves possessions i els Trencavell van renunciar als seus drets. Fou una època de prosperitat, a la que també va contribuir la possessió de les relíquies dels Màrtirs de Caunas, esmentades per primer cop el 983, producte d’una “invenció” elaborada en aquella època. Entre els segles XIV i XV el centre va començar a decaure, els abats eren triats pel rei, sense relació amb la casa, on no acostumaven a residir, el 1467 es va fer oficial el sistema de comenda. Al segle XVI l’abadia es trobava en un estat avançat de misèria.

A Caunas es conserva encara un considerable conjunt d'edificis. L'església és d'una nau, amb capelles laterals afegides. Al creuer s'obren tres absis de planta semicircular, el central força ampli. Té un portal romànic amb capitells, potser aprofitats de l'antic claustre. El conjunt de l'església es va aixecar o refer en diverses èpoques, des del segle XI al XIV. Interiorment, està decorada amb elements elaborats amb marbres de la terra, del segle XVIII. Un claustre de finals del segle XVII separa l'església dels edificis monàstics. La casa de l'abat és un edifici independent del conjunt monàstic.