Esplendor i decadència

Era una abadia força modesta que va passar més endavant sota el domini dels comtes de Barcelona i de la dinastia Trencavell. Aquesta situació va acabar quan el papa Gelasi II (1118-1119) va confirmar les seves possessions i els Trencavell van renunciar als seus drets.

Fou una època d’esplendor, a la que també va contribuir la possessió de les relíquies dels Màrtirs de Caunas, esmentades per primer cop el 983, una “invenció” elaborada en aquella època.

Entre els segles XIV i XV el centre va començar a decaure, els abats eren triats pel rei, no hi residien. El 1467  es fa oficial el sistema de comenda. Al segle XVI l’abadia es trobava en un estat avançat de misèria.

Abadia de Caunas
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

L'església

Revifalla i supressió

Gràcies a la intervenció de l’abat Joan d’Alibert, la comunitat es va refer momentàniament, per trobar-se altre cop (s. XVII) en profunda decadència. El 1660 l’abadia de Caunas va passar a pertànyer a la congregació de Saint-Maur que s’encarregà de la seva reconstrucció, física i espiritual.

Fou suprimida amb la Revolució, els seus bens van passar a mans particulars, excepte l’església que fou la parròquia de la població. Ara el conjunt s’ha restaurat.

L'altar

Altar lateral

Els edificis

A Caunas es conserva encara un considerable conjunt d’edificis. L’església és d’una nau, amb capelles laterals afegides. Al creuer s’obren tres absis de planta semicircular, el central força ampli. Té un portal romànic amb capitells, potser aprofitats de l’antic claustre. El conjunt de l’església es va aixecar o refer en diverses èpoques, des del segle XI al XIV. Interiorment està decorada amb elements elaborats amb marbres de la terra (del segle XVIII). Un claustre d’època avançada separa l’església dels edificis monàstics (1696). La casa de l’abat és un edifici independent del conjunt monàstic.

El claustre

La casa de l'abat