|
A mitjan del segle XI,
hom té constància que el lloc és devastat, en aquesta època s’hi
localitza una relíquia de la Vera Creu, que atrau els pelegrins.
Roger II de Foix (1071-1124) restitueix a l’abadia les seves
possessions, acció que posteriorment confirmen els papes Pasqual II
(1116) i Calixt II (1119).
La propera abadia de
Sant Policarp de Rasès depenia en aquest temps
d’Alet, dependència que es va allargar fins el 1197.
També hi depenia l'abadia de
Sant Pàpol. Bona part de
l’església que es conserva és d’aquesta època. |
Façana sud, amb el cementiri |
Decoració de la façana sud |
|
Bisbat
d’Alet
El 1318, el papa Joan XXII
va
crear el bisbat d’Alet i l’abat Bartomeu
prengué la categoria de bisbe. Sens dubte, aquest pas va venir donat
per la situació geogràfica d’Alet, prop del centres herètics que en
aquella època encara tenien seguidors. Fou un bisbat petit i d’una
importància molt relativa. El darrer bisbe fou Charles de la Cropte
(1763-1793).
L’abadia va quedar destruïda el 1577, fet del que no es va poder
recuperar, des de llavors hom utilitzava l’antic refetor benedictí
com a lloc de culte del bisbat. Amb la Revolució el lloc fou
clausurat (1792). |
Decoració de la façana sud |
Torre esbotzada |
|
Els
edificis
Si hi havia una església de l’època carolíngia, no hi ha cap resta
aparent, l’església és bàsicament de les acaballes del segle XI i
del segle següent. Al segle XIV es va bastir un absis gòtic que
envoltava l’anterior romànic i que es va perdre en bona part quan es
va obrir la carretera que hi passa a tocar. |
Capitell de la nau |
Imposta del portal sud |
