|
Expansió
El centre va tenir un desenvolupament força important, la
prosperitat fou conseqüència de les donacions rebudes del poder, en
particular dels comtes de Barcelona. De la Grassa hi depenien altres
establiments monàstics, situats a un i altre cantó del Pirineu:
Sant Pau
de Fontclara (908),
Santa
Maria de Ridaura (937),
Sant
Pere del Burgal (950),
Sant Policarp de Rasès
(1080)
Sant
Sepulcre de Palera (1107),
Sant Andreu de Sureda (1109),
Sant
Martí del Canigó (1114),
Sant Pere de Galligants (1117).
L’abadia depenia directament de la Santa Seu, no estava sotmesa al
poder episcopal.
Al seu torn, entre el 1070 i 1104 l’abadia de la Grassa va passar a
dependre de Sant Víctor de Marsella.
Aquesta prosperitat va portar a un relaxament de la vida monàstica,
de manera tal que al segle XIII calgueren algunes reformes de les
normes internes amb la finalitat de redreçar la seva activitat
espiritual. |
Interior de l'església |
Voltes de l'església |
|
|
|
Decadència
Degut al seu estat de decadència, el 1662 la congregació de
Saint-Maur es va fer càrrec de l’abadia, aquest estat de les coses
va perdurar fins la seva extinció amb la Revolució (1792). En
aquesta època s’inicià la construcció de nous edificis.
El 1894 una institució religiosa femenina es va fer càrrec del lloc
i s’hi instaurà un centre assistencial. Actualment els edificis de
l’antiga abadia estan dividits en dues parts, una de pública i
l’altra ocupada per una comunitat de canonges. |
Capçalera romànica |
La
torre inacabada |
|
|
|
Arquitectura
El conjunt monàstic està precedit per un ampli pati neoclàssic
edificat a mitjan del segle XVIII. Des d’aquí hom pot accedir al
claustre de la mateixa època, successor d’una construcció anterior.
L’església actual és la que es va aixecar entre el 1274 i 1309,
sobre un edifici d’època carolíngia. Es conserva una part del
transsepte sud, que presenta tres magnífics absis del segle XI.
Aquesta part comunica amb el campanar inacabat, una construcció de
grans proporcions en relació amb la resta d’edificis. És de l’època
de l’abat Philippe de Lévis (1500-1537). |
Casa de l'Abat |
Capitell de la casa de l'Abat |
|
|
|
Per
altra banda, a la part del monestir de propietat pública es conserva
la casa de l’Abat, amb un bell pati amb dues galeries obertes, una
torre preromànica, el celler de grans dimensions i altres
dependències menors. Al pis superior cal destacar-hi el dormitori,
la capella de Sant Bartomeu, del 1296, la mateixa època de la casa
de l’Abat. Aquesta capella conserva encara la seva decoració mural,
relativament ben conservada, així com el seu paviment de ceràmica. |
Dormitori |
Timpà de la capella de
Sant Bartomeu |
|
|
|
El
Mestre de Cabestany
En una de les diferents modificacions de l’església de la Grassa,
aquesta va incorporar una portada romànica decorada de la que es
conserven diversos elements que donen testimoni de la seva riquesa.
Aquesta obra ha estat atribuïda al Mestre de Cabestany, a qui també
hom li atribueix altres obres en monestirs propers (Sant Hilari i
Sant Pàpol). |
Capella de Sant Bartomeu |
Capella de Sant Bartomeu |
|
|
|
A la mateixa abadia es
conserven diversos fragments, altres es troben al cementiri del
poble (a tocar del monestir). Es tracta de dovelles de marbre
decorades procedents d’aquell portal. Aquestes peces porten
inscripcions, però degut al seu estat fragmentari són
indesxifrables. Sí que és possible llegir-hi els noms de
(wi)llelmus i robertus, que coincideixen amb els de dos
abats que van governar la Grassa, el primer entre el 1157 i 1161 i
el segon entre el 1161 i 1167. Hi ha altres elements possiblement
procedents del portal, com ara un marbre amb un cap de bou amb una
ma humana que l’agafa. |
Restes del portal |
Restes del portal |
|
|
