Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de La Grassa
Abbaye de Sainte-Marie de Lagrasse / Sainte-Marie d’Orbieu
< anterior Inici França Occitània Aude

següent >

castellano
cercador contacte facebook

Aude

Fundació

Tot i que hi ha testimonis arqueològics molt anteriors, la fundació d’aquest important monestir caldria situar-la poc abans de l’any 800, això es desprèn de la confirmació feta per Carlemany en un document sense data però anterior al 801. El seu primer abat fou Nimfrid (o Nebrid), un personatge influent dins la cort de Carlemany i també de l’entorn de Benet d’Aniana, el reformador del monaquisme en aquestes terres.
 

La Grassa
La Grassa


Benedictins



Saint-Maur
 

Abadia de La Grassa
Abadia de La Grassa
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


La Grassa
El pati neoclàssic

La Grassa
Claustre


Expansió

El centre va tenir un desenvolupament força important, la prosperitat fou conseqüència de les donacions rebudes del poder, en particular dels comtes de Barcelona. De la Grassa hi depenien altres establiments monàstics, situats a un i altre cantó del Pirineu:
Sant Pau de Fontclara (908), Santa Maria de Ridaura (937), Sant Pere del Burgal (950),
Sant Policarp de Rasès (1080) Sant Sepulcre de Palera (1107), Sant Andreu de Sureda (1109), Sant Martí del Canigó (1114), Sant Pere de Galligants (1117). L’abadia depenia directament de la Santa Seu, no estava sotmesa al poder episcopal.

Al seu torn, entre el 1070 i 1104 l’abadia de la Grassa va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella.

Aquesta prosperitat va portar a un relaxament de la vida monàstica, de manera tal que al segle XIII calgueren algunes reformes de les normes internes amb la finalitat de redreçar la seva activitat espiritual.

La Grassa
Interior de l'església

La Grassa
Voltes de l'església


Decadència

Degut al seu estat de decadència, el 1662 la congregació de Saint-Maur es va fer càrrec de l’abadia, aquest estat de les coses va perdurar fins la seva extinció amb la Revolució (1792). En aquesta època s’inicià la construcció de nous edificis.

El 1894 una institució religiosa femenina es va fer càrrec del lloc i s’hi instaurà un centre assistencial. Actualment els edificis de l’antiga abadia estan dividits en dues parts, una de pública i l’altra ocupada per una comunitat de canonges.

La Grassa
Capçalera romànica

La Grassa
La torre inacabada


Arquitectura

El conjunt monàstic està precedit per un ampli pati neoclàssic edificat a mitjan del segle XVIII. Des d’aquí hom pot accedir al claustre de la mateixa època, successor d’una construcció anterior.

L’església actual és la que es va aixecar entre el 1274 i 1309, sobre un edifici d’època carolíngia. Es conserva una part del transsepte sud, que presenta tres magnífics absis del segle XI. Aquesta part comunica amb el campanar inacabat, una construcció de grans proporcions en relació amb la resta d’edificis. És de l’època de l’abat Philippe de Lévis (1500-1537).

La Grassa
Casa de l'Abat

La Grassa
Capitell de la casa de l'Abat


Per altra banda, a la part del monestir de propietat pública es conserva la casa de l’Abat, amb un bell pati amb dues galeries obertes, una torre preromànica, el celler de grans dimensions i altres dependències menors. Al pis superior cal destacar-hi el dormitori, la capella de Sant Bartomeu, del 1296, la mateixa època de la casa de l’Abat. Aquesta capella conserva encara la seva decoració mural, relativament ben conservada, així com el seu paviment de ceràmica.

La Grassa
Dormitori

La Grassa
Timpà de la capella de
Sant Bartomeu


El Mestre de Cabestany

En una de les diferents modificacions de l’església de la Grassa, aquesta va incorporar una portada romànica decorada de la que es conserven diversos elements que donen testimoni de la seva riquesa. Aquesta obra ha estat atribuïda al Mestre de Cabestany, a qui també hom li atribueix altres obres en monestirs propers (Sant Hilari i Sant Pàpol).

La Grassa
Capella de Sant Bartomeu

La Grassa
Capella de Sant Bartomeu


A la mateixa abadia es conserven diversos fragments, altres es troben al cementiri del poble (a tocar del monestir). Es tracta de dovelles de marbre decorades procedents d’aquell portal. Aquestes peces porten inscripcions, però degut al seu estat fragmentari són indesxifrables. Sí que és possible llegir-hi els noms de (wi)llelmus i robertus, que coincideixen amb els de dos abats que van governar la Grassa, el primer entre el 1157 i 1161 i el segon entre el 1161 i 1167. Hi ha altres elements possiblement procedents del portal, com ara un marbre amb un cap de bou amb una ma humana que l’agafa.

La Grassa
Restes del portal

La Grassa
Restes del portal


La Grassa
Restes del portal

La Grassa
Restes del portal
(al cementiri de la Grassa)


La Grassa
Capçalera de l'església

La Grassa
Pont medieval entre el
monestir i la població


Bibliografia
- Eugène Barril. Lagrasse, 12 siècles d’histoire. Imp. Gabelle. Carcassona, 1975
- André Bonnery. Le Maître de Cabestany. Zodiaque, 2002
- Abbaye Sainte-Marie de Lagrasse. Ed. Gaud. Moisenay, 2006
Enllaça amb
- Comunitat de la Grassa

Situació:

Entre Narbona i Carcassona 

Baldiri B. - Abril de 2009 / Actualitzat maig de 2014