|
Orígens
L’origen de l’abadia resta desconegut o bé envoltat de llegendes. Al
voltant del seu nom hi ha qui diu que es tracta de la quarantena
església fundada per Carlemany i també qui hi veu una relació amb
els Quaranta Màrtirs, però senzillament es tracta d’explicacions que
aprofiten el nom del lloc (procedent del nom del riu) per fer-se
populars. El cert és que arqueològicament s’ha pogut demostrar que
el lloc té un origen força reculat, d’època visigòtica.
Històricament hom sap que l’església es trobava ocupada per una
comunitat de canonges augustinians. També que s’hi veneren les
relíquies de cinc màrtirs (Dalmaci, Landulf, Valenci, Landebert i
Gervasi) dels que hom no sap gairebé res. |
|
|
La canònica
Molt probablement una comunitat ja s’hi havia establert a finals del
segle X i fou beneficiària d’importants donacions realitzades per la
noblesa i les autoritats eclesiàstiques. De fet la canònica estava
vinculada al bisbat de Narbona i en molts sentits, hi depenia. Hi ha
constància d’una consagració de l’església el 982 i una segona feta
més endavant, el 1053, que es correspon amb l’església actual. |
El creuer |
