Abadia de Fontcalda

Aquestes diferències acabaren amb la intervenció del papa Alexandre III, que unificà la comunitat, posant-la sota l'orde premonstratenca, la solució definitiva no va arribar fins al 1177, alhora que la casa de Fontcalda prenia el títol d'abadia. El seu primer abat fou Bernat. A finals del segle XII començava la construcció de l'església monàstica, el cenobi es va desenvolupar i adquirí certa prosperitat, que fins i tot va permetre la fundació d'algun priorat depenent. Com altres centres monàstics, l'abadia de Fontcalda va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i també els derivats de passar a tenir abats comendataris, designats des de fora de la comunitat i sense relació amb ella. El 1577 l'abadia fou saquejada durant les guerres de Religió. En el decurs dels segles posteriors no va arribar a refer-se del tot. Una petita comunitat sobrevisqué sense pena ni glòria fins que, amb la Revolució, les propietats foren venudes. Ara només es conserva la capçalera de l'església i restes d'altres dependències.