|
Fundació
Aquesta abadia fou fundada el 1154 amb monjos procedents de Santa
Maria de Valcrosa (Aniana). Poc després s’hi afegiren més
religiosos, vinguts aquests de l’abadia
de Combelongue (Arieja), el que va provocar certes tensions
entre elles. |
|
|
Aquestes diferències acabaren amb la intervenció del papa Alexandre
III, que unificà la comunitat, posant-la sota l’orde
premostratenca. A finals del segle XII comença la construcció de
l’església i el cenobi es va desenvolupar i adquirí certa
prosperitat, que fins i tot va permetre la fundació d’algun priorat
depenent. |
L'església |
|
Decadència
Com altres centres monàstics, l’abadia de Fontcalda va patir els
efectes de la guerra dels Cent Anys i també els derivats de passar a
tenir abats comendataris, designats des de fora de la comunitat i
sense relació amb ella. El 1577 l’abadia fou saquejada durant les
guerres de Religió. En el decurs dels segles posteriors no va
arribar a refer-se del tot. Una petita comunitat sobrevisqué sense
pena ni glòria fins que amb la Revolució les propietats foren
venudes. |
Fontcalda |
