Fundació
L’abadia de canonges premonstratencs de Combelongue es va fundar el
1138 a iniciativa del comte Arnau de Pallars, poc després de la
mateixa fundació de l’orde
(cap el 1120).
Es va fundar amb la intervenció de Case-Dieu (Beaumarchés, Gèrs,
Migdia-Pirineus), però el 1143 ja era una abadia independent. Era
dedicada a sant Llorenç.
El comte de Pallars va dotar econòmicament l’establiment i hi va
posar al seu front Antoni, el primer abat (1143-1165). Aviat va anar
creixent en importància i riquesa. Estava relacionada amb l’abadia
de Fontcalda
(Erau). Al segle XIV tenia un centenar de canonges. |
|
|
Decadència
Com molts altres centres religiosos, va patir els efectes
destructius de les Guerres de Religió (1569). No es va arribar a
refer mai completament, amb la Revolució va acabar la vida
religiosa i el lloc fou venut, passant a mans particulars. Es va
incendiar el 1796. |

Combelongue |
|
Estat
actual
En resta l’església, molt modificada, un edifici que utilitza el
totxo en lloc de
la pedra en les
seves estructures. El claustre s’ha perdut i les dependències
monàstiques que encara resten corresponen a
una
reconstrucció del segle XVII. |

Els
absis |
|
Bibliografia:
-
Pierre-Georges
Guillonnet. L’Architecture retrouvée de l’abbaye de Combelongue.
Lacour. Nimes, 2001 |
|
|
Situació:
Al sud de
Rimont (entre Foix i Saint-Girons, Arieja) |
 |
|
|