|
Dependència de Cluny
El 1066 hom va intentar vincular-la a Cluny, però l'oposició dels
mateixos monjos no ho va permetre fins el 1077, quan Gregori VII va
aprovar l'unió, però conservant el privilegi de triar els seus
abats. L'afluència de pelegrins, el vincle amb Cluny i les donacions
dels senyors van permetre que es comencés a aixecar una nova
església. El papa Urbà II en va consagrar un altar el 1096, quan
l'església encara estava en plena construcció.
|
Restes de la capçalera |
Inscripcions a l'escala |
|
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans
l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
Un
conflicte entre la comunitat i els comtes de Tolosa que volien
recuperar el poder sobre l'abadia va interrompre les obres, que no
es van reprendre fins el 1116, aprofitant els murs que s'havien
aixecat en el segle anterior però variant la concepció de l'edifici:
ara deixarien una gran cripta a la part inferior i, al damunt, hi
aixecarien un gran edifici, de 98 m de llargada. Aquesta obra
quedaria interrompuda de nou entre el 1120 i 1132. En aquesta
darrera data es reprèn la construcció, coincidint amb una època
d’apogeu pel que fa a l'arribada de pelegrins i la conseqüent
puixança econòmica. L'abadia és l'escenari de la mort de l'heretge
Pierre de Bruys, que fou cremat davant l'església en 1136. En 1154
el papa atorga indulgències als visitants, el que incrementa encara
més l'afluència dels devots. |
Portal esquerre |
Portal central |
|
|
|
Portal dret |
Façana |
Timpà amb l'Adoració dels Mags |
|
|
|
Després
d'una nova interrupció motivada per la inestabilitat política i
religiosa s'inicia un tercer període constructiu, entre 1185 i 1209.
L'edifici queda, però, inacabat. En 1226 l'establiment religiós
queda sotmès a la monarquia, el mateix Sant Lluís el visita en dues
ocasions. El papa Climent IV, originari de Sant Geli, promociona les
donacions a favor de la construcció de l'església. De totes maneres,
les dificultats econòmiques no permeteren acabar la construcció fins
el segle XIV, en els segles següents encara es va anar completant
l'obra. |
Timpà amb la Majestat |
Timpà amb la Crucifixió |
|
|
|
Col·legiata
En 1538 l'abadia queda secularitzada i passa a acollir una
col·legiata. En el mateix segle els protestants l'incendien i queda
en ruïnes. L'església és transformada en fortalesa fins que en 1622
hom ordena la seva total destrucció. Això no arriba a complir-se per
la intervenció de les tropes que aturen la destrucció, tot i que es
perd la capçalera i bona part de les naus. Seguidament s'inicia la
seva reconstrucció, però amb unes mides més curtes. La cripta es
manté i la nau es retalla en la seva capçalera. La façana romànica
es restaurada. Durant la Revolució hom acaba d'enderrocar el que
quedava de l'antiga capçalera. |
Façana |
Façana |
|
|
|
Les construccions
Es conserva l'església de l'antiga abadia, restaurada després de les
destrosses que es van fer a partir del segle XVII. És una església
de tres naus amb voltes d'aresta, separades per columnes. La nau
central és més alta que les laterals.
La cripta és de grans dimensions, ocupa tota la nau, des de la
façana fins la capçalera. Al centre de la mateixa es troba la tomba
de sant Gil, antic centre de devoció. Al segle XVI l'arqueta amb les
relíquies del sant foren traslladats a la Basílica de Sant Serni de
Tolosa. Aquí només es conserven alguns fragments.
Darrere l'església es conserven les restes de l'antiga capçalera,
entre les quals un mur que conté al seu interior una interessant
escala de cargol. Hi ha també restes escasses d'altres dependències
de l'antic monestir. |
Cain i Abel |
David i Goliat |
|
|
|
Prendiment |
Sants Joan i Pere |
Sant Jaume i sant Pau |
|
|
|
La façana
La
façana és
la part més interessant de l'església, una magnífica obra d’època
romànica amb fortes influències romanes, que s'expliquen per la
proximitat de llocs amb importants restes d'aquella època (Arle,
Aurenja, Sant Romieg de Provença...). La seva datació ha estat
sempre força discutida i va des de la primera meitat del segle XII,
fins començament del segle XIII. Per altra banda hom distingeix
diverses autories pel que fa als artistes que hi van treballar. |
David |
Expulsió dels mercaders del temple |
|
|
|
La
decoració de la façana està formada per tres portades, la central
més gran que les laterals. El portal de l'esquerre presenta una
Adoració dels Mags al timpà i l´Entrada a Jerusalem a la
llinda. El portal central té representat un Crist en Majestat
al timpà; al fris inferior, que s'estén pels murs laterals, entre
les portes, hom troba diverses escenes relatives a la Passió.
El portal de la dreta té una Crucifixió al timpà, i a sota
diverses escenes relatives a episodis posteriors a la Resurrecció
de Crist (Noli me tangere, Santes dones al sepulcre,
Aparició als apòstols...).
Entre les tres portes es situen una sèrie de columnes recuperades
d'època romana, i entre elles diverses figures de grans dimensions:
Sant Miquel, els dotze apòstols i la Lluita d'àngels i
dimonis. A la part inferior, a tocar de terra, hi ha personatges
de l'Antic Testament. |
Crist i els apòstols |
Sant Pau |
|
|
|
Sant Miquel |
Façana |
|
|
|
|
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans
l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France |
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans
l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France |
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans
l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
Portals de Sant Geli
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
