|
Es tracta d’una abadia benedictina d’origen antic, encara que
difícil de precisar. Aquest monestir es va aixecar en una antiga
illa de la que hom té constància de la seva ocupació pràcticament
ininterrompuda des de l’època preromana. Hi ha restes d’enterraments
des del segle IV al VIII i d’una església carolíngia potser dels
segles VIII-IX tot i que no es pot relacionar amb un establiment
monàstic. Malgrat tot, hom considera que els monjos hi van arribar
abans de la ocupació sarraïna i que estaria vinculada amb l’abadia
de Sant Víctor de Marsella. Al voltant del 725 i arran de l’arribada
de l’Islam, aquell primer monestir va desaparèixer. També s’ha
suposat que la casa fou restaurada i dotada per Carlemany a finals
del segle VIII, segons un diploma del 791, considerat fals. S’ha
volgut veure l’abat Teodomir com un parent d’aquell emperador. |
|
|
Al
sgle IX comencen a trobar-se documents més fiables que parlen de
Psalmodi i de les bones relacions que mantenia amb el poder que en
devien fer un centre influent, les donacions al seu favor es
multiplicaren allargant-se en el temps fins arribar a reunir una
seixantena de priorats d’importància molt diversa, com ara el de
Saint-Roman de l’Aiguille o
Saint-Julien de Montredon. El 1482 el monestir passava a estar sota
la direcció d’abats comendataris i el 1537 la casa fou secularitzada
amb el vist-i-plau papal, al·legant la seva situació econòmica,
l’estat del lloc i el perill d’atacs corsaris. Els seus béns i
beneficis foren administrats en endavant per la col·legiata de Notre-Dame-des-Sablons d’Aigüesmortes. A començament del segle XVIII
el lloc es trobava ja en ruïnes i fou venut poc abans de la
Revolució. Ara és de propietat particular, darrerament s’hi han fet
estudis arqueològics. |
L'abadia
de Psalmodi a començament del segle XX
Imatge de Wikimedia |
