|
Hi ha
constància de l’existència del bisbat de Magalona des del segle VI,
el 589 hom troba esmentat el seu primer bisbe conegut, Boeci, en
ocasió del III Concili de Toledo. Es tractava d’una institució que
es va desenvolupar de manera paral·lela a la del comtat de Melguèlh i que es situava en una illa i apartada dels nuclis habitats,
fet que el diferència dels altres bisbats, habitualment establerts
en les grans aglomeracions urbanes. Aquella illa i complex
catedralici fou ocupada pels sarraïns a començament del segle VIII,
tot i que va seguir mantenint una certa activitat. El 737 Carles
Martell va ocupar l’illa, el que va obligar al bisbat, la comunitat
canonical i altres persones que en formaven part a refugiar-se a
terra ferma, a Substantion, prop de l’actual Montpeller, tot i
mantenir el lloc de Magalona de manera molt precària. |
|
|
Cap el
1029 Arnaud va esdevenir bisbe de Magalona i es va encarregar de
restaurar l’església catedral de l’illa i de traslladar la canònica
a aquell lloc, alhora que la reformava adoptant per a ella la Regla
de Sant Agustí. Per això va aconseguir el suport del papa Joan XIX.
El 1037 es va poder fer efectiu el trasllat de la seu episcopal i el
1054 es va consagrar la catedral, tot i que encara estava en
construcció. A més va fortificar l’illa i la va dotar d’un pont que
la unia a terra ferma. En el segle XII es va aixecar una nova
església que en el segle següent es va fortificar. La canònica va
començar un llarg període de prosperitat que s’allargaria en el
temps, malgrat els episodis de relaxament de costums que van portar
a la seva reorganització durant la primera meitat del segle XIV. En
els estatuts redactats el 1331 s’esmenta que la comunitat estava
formada per cent o cent cinquanta membres entre canonges, conversos
i donats. |
Timpà i
llinda de la portada |
