|
Abadia cistercenca
Poc
després de la fundació, el 1144, Valmagna va passar a governar-se
segons la regla cistercenca, que en aquella època estava en ple
desenvolupament. La comunitat va demanar al papa deslligar-se de
Cadonh i Ardorel, cosa que va obtenir el 1145, posant l’abadia sota
la direcció de Bonnevaux (Isèra) i provocant la confrontació amb els
Trencavell que s’hi van oposar sense èxit; el 1159 el papa Adrià IV
confirmà l’afiliació al Cister.
|
Nau central |
El presbiteri |
|
Volta absidal |
|
|
|
Esplendor
Amb
el Cister, l’abadia va conèixer una època d’esplendor, amb abundants
donacions que van fer que la riquesa de la comunitat fos
considerable, mantenint una sèrie de granges al seu servei
escampades per la regió, sense oblidar les bones relacions amb la
noblesa. El 1245 hi va passar a dependre la propera
abadia de Vignogoul.
Resultat d’aquesta puixança fou la decisió d’edificar una nova
església, que
hauria de substituir (tot i que només tenia cent anys) l’antic
edifici romànic
per
una nova construcció gòtica, una església de dimensions
considerables (53
m de
llargada i 23 m d’alçada). En el segle XIV va començar la
construcció del claustre gòtic, conservant elements de l’anterior,
romànic. |
Deambulatori |
Voltes del deambulatori |
|
|
|
Decadència
L’inici de la decadència ve marcat per l’epidèmia de Pesta Negra que
va devastar aquesta regió (1348); alguns monjos van morir i altres
van fugir de l’abadia. També l’afectà la guerra dels Cent Anys i
l’anar i venir dels mercenaris. Poc a poc es van anar venent les
propietats per fer front a les despeses.
A partir del 1477 la comunitat va passar a estar dirigida per abats
comendataris. Amb la voluntat de millorar la direcció, els abats
eren nomenats des de fora, en lloc de triar-los la mateixa comunitat
entre els seus membres. Això acostumava a conduir a una relaxació de
la vida religiosa per un costat i al desinterès de l’abat per la
mateixa abadia per l’altre. A mitjan del segle XVI el propi abat es
fa protestant i ataca Valmagna. El resultat de tot això és que a
partir de 1575 hom troba una abadia abandonada i en procés de ruïna. |
Campanar des del lavabo |
Galeria del claustre amb la sala
capitular |
|
|
|
Renovació i tancament
A
partir del segle XVII es feren treballs de manteniment, moltes parts
de l’església han de ser murades per evitar la seva caiguda i es
restaura el claustre. A finals d’aquest segle s’hi fan obres
importants, però l’abadia quedà endeutada i sense mitjans econòmics
per a fer-hi front. A finals del segle XVIII la comunitat era molt
reduïda i el 1790 els tres últims monjos l’abandonaren emportant-se
els pocs objectes de valor que encara hi quedaven. L’abandó va
permetre que les restes del mobiliari i arxiu fossin incendiats. Va
passar a propietat pública i es procedí a la venda dels béns.
El 1791 fou adquirit per un particular que es va dedicar a
l’elaboració de vi. La mateixa església servia de bodega i hi va
construir unes gran bótes encastades a les capelles laterals, tant a
la nau com l’absis. El 1838 va canviar de propietari i actualment
encara segueix a mans de la mateixa família que es dedica a la
viticultura. S’hi estan portant a terme treballs de conservació i
restauració. |
Sala capitular |
Sala capitular |
|
|
|
L’església
L’església és un exemplar gòtic de grans dimensions. De tres naus,
amb creuer i presbiteri envoltat per una girola, amb set capelles
radials. Val a dir que l’edifici es va aixecar amb pedra local de
poca qualitat i ara es troba en molt mal estat. És per això que
moltes de les seves obertures, finestrals i fins i tot espais entre
les columnes de la nau es troben murades, per tal d’assegurar
l’estabilitat. Fins i tot, ha caigut algun dels contraforts. La
façana principal és precedida per un nàrtex entre dues poderoses
torres de defensa. A l’interior sorprèn el seguit de bótes de vi de
grans dimensions que ocupen les capelles laterals. Tractant-se d’una
construcció cistercenca, la decoració està reduïda al mínim: les
claus de volta i elements vegetals als pilars (de secció
el·líptica), a manera de capitell. |
Capitells de la portada de la sala
capitular |
Templet del lavabo |
|
|
|
El
claustre
L’ala de llevant del claustre és la més antiga. Es tracta d’un pati
de grans dimensions tancat per cinc grans arcs apuntats a cada
costat, separats per contraforts. Cada un d’aquests arcs presenta una
sèrie d’arcs (uns de mig punt i altres apuntats) sobre columnes i, a
sobre, un gran òcul.
L’ala sud del claustre està centrada pel lavabo, de planta
octogonal, amb una sèrie de tres arcs a cada costat. Al bell mig hi
ha la font i tot el conjunt és cobert per uns nervis de pedra que
suporten una parra que li dóna ombra a l’estiu. |
Templet del lavabo |
Font del lavabo |
|
|
|
Sala
capitular
Conforma la part més antiga de l’abadia. S’hi accedeix per un portal
flanquejat per uns finestrals de doble amplada, tot suportat per
columnes i capitells de diferents tipus. És una nau única, sense
pilars que suportin la volta. Al mur del fons s’obre un finestral
triple.
Altres dependències
Hi
ha altres elements de menor entitat, entre els quals la sala dels
monjos, refetors, cellers, dormitori al pis superior. I l’edifici
que es va aixecar al segle XVII. |
Abadia de Valmagna |
Dependències renovades |
|
|
