Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Saint-Goery d’Épinal
Abbaye Saint-Goëry d’Épinal / Saint-Maurice / Spinalium
< anterior Inici França Gran Est Vosges següent >
castellano
cercador contacte facebook

Vosges

Aquest monestir de monges benedictines fou fundat i dotat econòmicament pel bisbe Teodoric I de Metz (965-984) al voltant de l’any 983, anteriorment aquest prelat havia instaurat també l’abadia de Saint-Vincent de Metz (Mosel·la). Per dignificar la fundació va fer portar des del monestir de Saint-Symphorien de Metz (ara desaparegut) el cos de sant Goeric un bisbe de la mateixa ciutat del segle VII les relíquies del qual serien venerades en aquest lloc que portaria el seu nom. El fundador va morir abans que hi arribés la comunitat de monges i el seu successor a la seu de Metz, Adalberó, hi va instaurar la comunitat de benedictines. El 1003, el rei germànic Enric II va beneficiar-lo amb la seva protecció i diversos papes van seguir el mateix camí. Durant el segle XIII el relaxament dels costums s’havia generalitzat i les monges van intentar la seva conversió en canongesses que les permetés portar un règim de vida més lax.

Épinal
L'abadia d'Épinal


Benedictines

 


Épinal
Abadia d'Épinal
Església de Saint-Maurice

Sant Goeric
Sant Goeric, bisbe de Metz
Gravat de Leonhard Beck, 1516-1518
National Gallery of Art, Washington


A finals d’aquell segle es va agreujar l’enfrontament entre la comunitat i les autoritats eclesiàstiques que pretenien aplicar uns costums més rigorosos, arribant fins i tot a l’excomunicació. Finalment es va arribar a una entesa segons la qual les monges seguien portant l’hàbit benedictí però amb llibertat pel que fa al règim comunitari, com ara habitar en residències individuals, convertint-se de fet en una col·legiata secular. Durant el segle XIV va arribar la decadència econòmica. El 1444 Épinal va passar a la corona francesa i el rei Carles VII va confirmar els seus béns i drets a més d’atorgar-li una altra vegada més protecció. El 1466 va prendre el títol de col·legiata mantenint el càrrec d’abadessa. Malgrat la situació poc estable la col·legiata es va mantenir fins la Revolució, fou suprimida el 1790. Es conserva l’església, amb vestigis del segon temple del segle XI del que tradicionalment s’esmenta que fou consagrat pel papa Lleó IX. L’edifici va anar patint transformacions i afegits, amb restauracions posteriors a la Revolució. L'església està dedicada a sant Maurici.

Épinal
Abadia d'Épinal
Església de Saint-Maurice


Épinal
Abadia d'Épinal

Épinal
Abadia d'Épinal


Épinal
Abadia d'Épinal

Épinal
Abadia d'Épinal
Interior de l'església


Épinal
Abadia d'Épinal

Épinal
Abadia d'Épinal
Enterrament de Crist (s XV)


Épinal
Abadia d'Épinal
Portal del claustre


Bibliografia:
- CALMET, Augustin (1840). Notice de la Lorraine. Vol. 1. Lunéville: M. George
- DURAND, Georges (1913). Églises romanes des Vosges. París: E. Champion
- MOREMBERT, T. de (1963). Épinal. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- SABOURIN DE NANTON, M. (1858). Notice historique et archéologique sur les Dames chanoinesses d'Épinal et la chapelle des Innocents. Annales de la Société d'Émulation du département des Vosges. Épinal: M. V. Gley
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Tipographia Regia

 


Situació:

Al centre d'Épinal

 
Baldiri B. - Març de 2020