|
Monestir
de benedictines fundat pels comtes de Nordgau (Alsàcia)
Hug IV i Helwige a començament del segle XII, l’església
fou consagrada el 1049 pel papa Lleó IX, fill dels
fundadors, dedicant-la a la Mare de Déu, sant Martí i
sant Llorenç. La primera abadessa fou Gerberga, neta
dels fundadors. Durant la segona meitat del segle XIII
havia caigut en decadència i perdut bona part dels seus
béns, el 1277 es va recuperar però més endavant tornava
a patir una època de declivi. El 1446, ja sense
comunitat, el lloc fou lliurat a la col·legiata de
Saint-Étienne de Sarrebourg i el 1485 hi va arribar una
comunitat de canonges regulars que hi va instaurar un
priorat que tampoc va tenir massa recorregut, afectat
entre altres pels episodis bèl·lics. El 1630 només hi
havia el prior. Es conserva l’església abacial d’època
romànica encara que mutilada i modificada. |
|
