|
Cordeliers de Metz
Aquest convent dels franciscans fou
fundat a la ciutat de Metz l’any 1230 després que la vídua Odile fes
donació d’una casa amb aquesta finalitat i participés en el
finançament de la construcció d’una església que es dedicaria als
sants Pere i Pau. Fra Jean de Plan-Carpin fou qui es va encarregar
de portar l’empresa a bon port.
Cordeliers de Metz
El 1512 es va celebrar en aquest
convent el Capítol Provincial de França. A començament del segle
XVII hi van arribar els recol·lectes que van mantenir el lloc fins
la Revolució. Bàsicament es conserva el claustre.
|
|
|
Trinitaris de Metz
Els trinitaris tenien un establiment a
Metz des de mitjan de segle XIII, en una data anterior al 1265. Van
disposar de diversos emplaçaments, des del barri de Mazelle (a la
part oriental del centre) el 1266 es van traslladar a l’actual
avinguda Ney on van consagrar una església el 1319 i una de nova el
1477.
Trinitaris de Metz
El 1522 es van traslladar a un nou
indret facilitat per l’abadia de Gorze on van inaugurar una església
l’any 1566 que fou substituïda el 1720 per una de nova, que encara
es conserva. Suprimit amb la Revolució el convent i l’església han
tingut diverses utilitats, des de temple protestant a espai
cultural, funció que té en l’actualitat.
|
|
|
Grands-Carmes de Metz
Els carmelites van arribar a Metz a
mitjan del segle XIII, abans del 1262. Després d’una curta estada al
barri de la Saulnerie, el 1275 es van traslladar a l’indret on es
van establir definitivament. L’església es va aixecar entre els anys
1370 i 1415. El 1547 un gran incendi va afectar el convent que va
desaparèixer excepte l’església gòtica, que es va salvar.
Grands-Carmes de Metz
La reconstrucció es va allargar fins
el 1750. La Revolució va portar la supressió del convent i el seu
saqueig. L’església fou enderrocada el 1818, el convent es va
destinar a caserna i es va reconstruir, el 1919 patiria un incendi
que va comportar la seva desaparició. Es conserven restes
de l’església.
|
|
|
Abadia de Glandières. Longeville
Malgrat una tradició que fixa la
fundació del monestir benedictí de Saint-Martin-de-Glandières en
l’any 587 i que seria obra d’Arnoald, pare de sant Arnulf (c582-641)
aquesta realment s’hauria fet cap els segles VII o VIII. Durant la
segona meitat del segle VIII la casa estava vinculada a la reforma
impulsada des de l’abadia de Gorze (Mosel·la).
Abadia de Glandières, torre
Fou una casa puixant fins el segle XV,
després van arribar les calamitats de les guerres de Cent Anys i de
Religió. El 1606, en plena decadència, va incorporar-se a la
congregació de Saint-Vanne. Fou suprimida el 1793, de 1905 a 1950 el
lloc fou ocupat pels franciscans i ara és un centre assistencial.
|
|
|
Priorat de Salonnes
Es tracta d’un priorat benedictí
fundat per Fulrad, abat de Saint-Denis
(Sena Saint-Denis) des dels voltants del 750 fins la seva mort,
el 784. Algunes fonts situen la fundació en l’any 777, l’abat hi va
traslladar les relíquies de sant Privat de Mende, que es conservaven
a Saint-Denis. El 815 Lluís el Pietós va donar el priorat a l’abadia
de Saint-Mihiel (Mosa). El 1602 va passar a dependre del primat
de Nancy i poc després patiria els efectes de la guerra dels Trenta
Anys. A mitjan del segle XVIII es va restaurar l’església, la que
encara es conserva.
Priorat de Salonnes
|
|
|
Comanda de Gelucourt
En aquest lloc existia una granja del
Temple que hom ha volgut relacionar amb la seu d’una comanda
d'aquest orde. Pel
que fa a la casa hospitalera, aquesta és coneguda des del segle XVI,
es conserva una capella que ha sofert moltes modificacions amb el
pas del temps.
|
|
|
Cordeliers de Sarrebourg
Convent franciscà fundat el 1265 amb
la participació de Godefroy de Castres (Blieskastel) fou una casa
influent però el 1552 la ciutat de Sarrebourg i el convent es van
veure afectats per la guerra i la seva recuperació fou molt lenta.
Encara va patir altres episodis calamitosos fins que la Revolució el
va suprimir. Després el lloc es va transformar en caserna, ara només
es conserva una capella adaptada com a centre cultural on hi
destaquen uns vitralls de Marc Chagall.
|
|
|
|
|
