El lloc de Burlats era una possessió dels Trencavell, vescomtes d’Albi, on disposaven d’una residència. També hi havia l’església de Saint-Pierre, on, en una data indeterminada del segle XII es va fundar un priorat depenent de l’abadia de Saint-Benoît de Castres.
El 1317, aquest darrer monestir es va convertir en catedral, l’any següent la comunitat benedictina de Burlats va obtenir la seva secularització i en endavant fou una canònica. Durant les guerres de Religió, el capítol de canonges es va refugiar a Castres, deixant abandonat el lloc i finalment, el 1659, es van establir a Lautrec. Llavors, l’església estava en ruïnes, tot i que encara era utilitzada parcialment. Durant la primera meitat del segle XIX es va optar per bastir una nova església i deixar l’antiga en ruïnes, ara aprofitada en part per a les dependències municipals.
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France. Languedoc
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France. Languedoc
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France. Languedoc
- CABANOT, Jean (1985). Burlats. Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- TAYLOR, J.; i altres (1833). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot
El lloc de Burlats és al nord-est de Castres