|
Fundació
A Castres (Castras) s’hi va
establir una comunitat benedictina al segle IX, tot i que hi ha
autors que la fan més antiga i avancen la seva fundació fins el
segle VII. Aquesta versió diu que l’establiment inicial era una mica
apartat del lloc actual, i que quan es van traslladar, aquell
monestir el va ocupar una comunitat d’agustinians.
La comunitat va prosperar gràcies a les donacions. Carles el Calb en
844 la va beneficiar amb privilegis; el comte Ramon I de Roergue amb
més donacions el 960.
A Saint Benoît de Castres s’hi veneraven les relíquies de sant
Vicenç, que es van perdre amb les Guerres de Religió, el fet de
conservar aquelles relíquies va atraure durant molts anys devots i
fidels a venerar-les. |
|
|
Decadència
Malgrat el desenvolupament que va tenir aquest establiment, l’any
1074 estava en decadència i fou unit a
Sant Víctor de Marsella. Va
patir els efectes de les confrontacions de la croada albigesa, més
endavant de la Pesta Negra i de la Guerra dels Cent Anys.
La
catedral
A iniciativa del papa Joan XXII (1316-1334) el monestir de Saint
Benoît
de Castres
fou convertit en catedral, el primer bisbe fou
Adeodatus (1317-1327). Tot i això la comunitat benedictina va
continuar al monestir i catedral i s’encarregà de l’elecció del
bisbe, fins la seva secularització, el 1531. El bisbat fou suprimit
el 1801.
Amb les Guerres de Religió, la ciutat era un feu protestant, la
catedral va quedar greument afectada i es va haver de reconstruir
entre el 1677 i 1718. |
Els
edificis
D’aquella abadia en resta encara, a més de la darrera catedral, el
campanar, en bona part romànic.
|
