Abadia de Saint-Orens de Lavedan

Més enllà de la tradició, la primera notícia concreta d'aquest establiment és la dotació d'aquest, efectuada a mitjan segle IX per la comtessa Faquila, vídua de Donat Llop de Bigorra. Aquesta dotació bàsicament estava integrada per bens de caràcter rural, bestiar i terres de conreu. En una data indeterminada, a mitjan segle XI, el monestir va quedar vinculat a l'abadia de Saint-Orens d'Aush en qualitat de priorat. En aquesta època s'hauria aixecat el monestir i església, les ruïnes del qual encara es poden veure. Va continuar la seva modesta existència, amb una comunitat molt reduïda, en aquest indret apartat, visitat per pelegrins de la contrada. A mitjan segle XVII va patir els efectes dels terratrèmols que van trasbalsar la regió, en aquell moment s'hauria perdut el claustre i es van haver de portar a terme reparacions en les dependències que es podien recuperar. El lloc hauria quedat abandonat al segle XVIII i, amb la Revolució, es va vendre, les seves pedres van servir per a altres construccions. L'indret ha estat objecte d'excavacions arqueològiques.