Monestirs
Monestirs d'Occitània
Col·legiata de Sant Salvi d'Albi
Collégiale de Saint-Salvi / Saint-Salvy
< anterior Inici França Occitània Tarn

següent >

castellano
contacte

Tarn

Orígens

La comunitat canonical de Sant Salvi té el seu origen en una capella aixecada en un cementiri romà, inicialment dedicada a sant Serni. Al segle VII es va canviar aquella advocació per la de sant Salvi (mort el 584), un bisbe del mateix Albi que hauria fundat un monestir als voltants de la ciutat. Possiblement els primers ocupants del nou cenobi procedien d’aquell establiment
. Consta organitzat com a col·legiata el 941.

La canònica fou beneficiada per multitud de donacions efectuades per la noblesa d’Albi i de les senyories properes. Aviat va aplegar un valuós patrimoni, ocupant el bell mig de l’antiga ciutat. Malgrat que la catedral de Santa Cecília tenia la seva pròpia comunitat, aquesta estava en certa forma sota la tutela del bisbe.

Sant Salvi
Col·legiata de Sant Salvi

Canonges

Al menys des del començament del segle XII la comunitat hauria adoptat la regla de sant Agustí. La noblesa havia anat deixant la seva influència i poder sobre la comunitat i és aquesta qui pot disposar dels beneficis. En aquesta època (1080) va començar la construcció d’una nova col·legiata. El bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre aquest establiment, de fet aquesta canònica i la de Santa Cecília es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien.

Fou una època d’esplendor per a les dues comunitats que eren rivals i es succeïren episodis d’enfrontament, com el va tenir lloc durant l’enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar físicament els canonges de Santa Cecília i Sant Salvi durant la cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que va deixar finalment les despulles del prelat a la catedral.

Sant Salvi
Campanar de la col·legiata

Sant Salvi
Claustre de Sant Salvi
Sant Salvi
Capitell del claustre

L’edific¡

Hauria existit una primera església de la que no hi ha restes aparents. A finals del segle XI va començar la construcció d’un nou edifici, d’aquella època es conserva la part inferior del campanar, rematat en època gòtica. To
t seguit, ja al segle XII es va anar aixecant la nova església, que en segle XIII encara es trobava inacabada. Es van fer les capelles gòtiques perimetrals i de mica en mica es va anar fent una nova església (segle XV), que es va modificar més endavant i restaurar al segle XIX.

Sant Salvi
Tomba del promotor del claustre
Sant Salvi
Claustre i església

El claustre

Aquest claustre es va aixecar en època gòtica (1270) com ho indiquen els capitells, tot i que es mantenen els arcs de mig punt, de tradició romànica. També es conserva un nínxol amb la tomba del donant de l’obra (1273). Va patir destruccions, amb la Revolució i encara més recentment. Es conserva en relatiu bon estat una de les galeries.

Sant Salvi
Interior de l'església
Sant Salvi
Capelles laterals

 

Sant Salvi
Enterrament de Crist
 

Bibliografia
- Marcel Durliat. Haut Laguedoc roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1978
- Sainte-Cécile et Saint-Salvi. Chapitre de cathédrale et chapitre de collégiale à Albi. Le monde des chanoines (XIe-XIVe s.). Cahiers de Fanjeaux, 24. E. Privat, Éditeur. Toulouse, 1989
 

Situació:

Al centre de la ciutat d'Albi (Tarn)

Baldiri B. - Setembre de 2009 / Actualitzat març de 2013