|
Orígens
La comunitat canonical de Sant Salvi té el seu origen en una capella
aixecada en un cementiri romà, inicialment dedicada a sant Serni. Al
segle VII es va canviar aquella advocació per la de sant Salvi (mort
el 584), un bisbe del mateix Albi que hauria fundat un monestir als
voltants de la ciutat. Possiblement els primers ocupants del nou
cenobi procedien d’aquell establiment.
Consta
organitzat com a col·legiata el 941.
La
canònica fou beneficiada per multitud de donacions efectuades per la
noblesa d’Albi i de les senyories properes. Aviat va aplegar un
valuós patrimoni, ocupant el bell mig de l’antiga ciutat. Malgrat
que la catedral de Santa Cecília tenia la seva pròpia comunitat,
aquesta estava en certa forma sota la tutela del bisbe. |
|
|
Al
menys des del començament del segle XII la comunitat hauria adoptat
la regla de sant Agustí. La noblesa havia anat deixant la seva
influència i poder sobre la comunitat i és aquesta qui pot disposar
dels beneficis. En aquesta època (1080) va començar la construcció
d’una nova col·legiata. El bisbe d’Albi obtingué el dret de govern
sobre aquest establiment, de fet aquesta canònica i la de Santa
Cecília es repartien el poder sobre totes les esglésies de la
ciutat, que hi depenien.
Fou
una època d’esplendor per a les dues comunitats que eren rivals i es
succeïren episodis d’enfrontament, com el va tenir lloc durant
l’enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar
físicament els canonges de Santa Cecília i Sant Salvi durant la
cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que
va deixar finalment les despulles del prelat a la catedral. |
Campanar de la col·legiata |
