|
Esplendor
A partir del 1072 el capítol catedralici fou reformat i s’establí
una regla més estricta. Cap el 1100 adoptaren els usos i costums que
en aquell moment es desenvolupaven a la canònica de Sant Ruf
d’Avinyó. Al segle XII va tenir lloc un greu enfrontament entre el
bisbe i els canonges pel control del bisbat, que va acabar el 1135
amb l’excomunicació del bisbe i amb l’obtenció del dret de triar el
bisbe per part de la comunitat canonical. En aquesta mateixa època
el bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre la propera
col·legiata de Sant Salvi. De fet aquestes dues canòniques es
repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi
depenien. |
Baldaquí del portal sud |
Portal sud |
|
|
La
nau |
Judici Final |
Condemnats, detall del Judici Final |
|
|
|
Fou
una època d’esplendor per a les dues comunitats que eren rivals i es
succeïren episodis d’enfrontament, com el va tenir lloc durant
l’enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar
físicament els canonges de Santa Cecília i Sant Salvi durant la
cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que
va deixar finalment les despulles del bisbe a la catedral.
|
El
rerecor |
Voltes amb el tancament del cor |
|
|
|
Secularització
El 1268 els canonges sol·licitaren al papa Climent IV la
secularització de la col·legiata, que va passar per una profunda
decadència. Incapaços d’elegir un nou bisbe, fou el papa qui va
triar Bernat de Castanet com a nou bisbe (1282), perdent així els
canonges una de les seves prerrogatives. Aquest bisbe va iniciar la
construcció d’una nova catedral i rellançar la idea de secularitzar
la col·legiata, que s’aconseguí definitivament el 1297, quan el
capítol fou novament reorganitzat. |
Portada del cor |
Imatge del cor |
|
|
|
L'edifici
La catedral actual és la successora de dues anteriors, romàniques,
ara pràcticament desaparegudes. Aquesta construcció fou iniciada a
l’època de Bernat de Castanet (1282) i acabada el 1480. Es tracta
d’un grandiós edifici d’obra vista, de nau única envoltada de
capelles entre els contraforts, sense transsepte, dominat per un
poderós campanar. El portal del sud és precedit per un majestuós
baldaquí de pedra,conjunt que es va aixecar a la primera meitat del
segle XVI. |
Imatge del cor |
Interior del cor |
|
|
|
L’interior
Sota l’orgue es troba una grandiós mural que representa el Judici
Final, una important obra d’autors desconeguts i cronològicament
situada a finals del segle XV, entre el 1495 i 1500.
Un magnífic rerecor, que ara ha perdut les seves imatges, divideix
l’església, d’aquestes separacions, molt comunes antigament, poques
es conserven en l’actualitat. Aquest cor es va fer entre el 1477 i
1484, un tancament separa l’altar major i el cadirat del cor de
l’església pròpiament dita, deixant un espai a manera de
deambulatori entre els murs d’aquesta i el cor. El conjunt es troba
en un estat de conservació envejable.
Interiorment la catedral fou decorada amb murals força
variats,
del segle XVI. |
Cadirat del cor |
Tancament |
|
|
Campanar amb les restes del claustre |
Arcades del claustre primitiu |
|
|
|
