Monestirs
Monestirs d'Occitània
Col·legiata de Santa Cecília d'Albi / Catedral d'Albi
Collégiale de Sainte-Cécile d’Albi / Cathédrale d’Albi
< anterior Inici França Occitània Tarn

següent >

castellano
contacte

Tarn

Fundació

La comunitat canonical de Santa Cecília d’Albi hauria existit al voltant del bisbat d’aquesta ciutat des de ben antic, molt possiblement a finals del segle VI. Però el primer esment de la comunitat com a tal no es troba fins a començament del segle X, cap el 920, en una donació feta al seu favor.

Catedral d'Albi
Col·legiata de Santa Cecília

Canonges

Catedral d'Albi
L'absis, exterior
Catedral d'Albi
Les voltes decorades

Esplendor

A partir del 1072 el capítol catedralici fou reformat i s’establí una regla més estricta. Cap el 1100 adoptaren els usos i costums que en aquell moment es desenvolupaven a la canònica de Sant Ruf d’Avinyó. Al segle XII va tenir lloc un greu enfrontament entre el bisbe i els canonges pel control del bisbat, que va acabar el 1135 amb l’excomunicació del bisbe i amb l’obtenció del dret de triar el bisbe per part de la comunitat canonical. En aquesta mateixa època el bisbe d’Albi obtingué el dret de govern sobre la propera col·legiata de Sant Salvi. De fet aquestes dues canòniques es repartien el poder sobre totes les esglésies de la ciutat, que hi depenien.

Catedral d'Albi
Baldaquí del portal sud
Catedral d'Albi
Portal sud

Catedral d'Albi
La nau
Catedral d'Albi
Judici Final
Catedral d'Albi
Condemnats, detall del Judici Final

Fou una època d’esplendor per a les dues comunitats que eren rivals i es succeïren episodis d’enfrontament, com el va tenir lloc durant l’enterrament del bisbe Guillem Peire (1230) que va enfrontar físicament els canonges de Santa Cecília i Sant Salvi durant la cerimònia, fet que es va haver de solucionar amb un arbitratge, que va deixar finalment les despulles del bisbe a la catedral.

Catedral d'Albi
El rerecor
Catedral d'Albi
Voltes amb el tancament del cor

Secularització

El 1268 els canonges sol·licitaren al papa Climent IV la secularització de la col·legiata, que va passar per una profunda decadència. Incapaços d’elegir un nou bisbe, fou el papa qui va triar Bernat de Castanet com a nou bisbe (1282), perdent així els canonges una de les seves prerrogatives. Aquest bisbe va iniciar la construcció d’una nova catedral i rellançar la idea de secularitzar la col·legiata, que s’aconseguí definitivament el 1297, quan el capítol fou novament reorganitzat.

Catedral d'Albi
Portada del cor
Catedral d'Albi
Imatge del cor

L'edifici

La catedral actual és la successora de dues anteriors, romàniques, ara pràcticament desaparegudes. Aquesta construcció fou iniciada a l’època de Bernat de Castanet (1282) i acabada el 1480. Es tracta d’un grandiós edifici d’obra vista, de nau única envoltada de capelles entre els contraforts, sense transsepte, dominat per un poderós campanar. El portal del sud és precedit per un majestuós baldaquí de pedra,conjunt que es va aixecar a la primera meitat del segle XVI.

Catedral d'Albi
Imatge del cor
Catedral d'Albi
Interior del cor

L’interior

Sota l’orgue es troba una grandiós mural que representa el Judici Final, una important obra d’autors desconeguts i cronològicament situada a finals del segle XV, entre el 1495 i 1500.

Un magnífic rerecor, que ara ha perdut les seves imatges, divideix l’església, d’aquestes separacions, molt comunes antigament, poques es conserven en l’actualitat. Aquest cor es va fer entre el 1477 i 1484, un tancament separa l’altar major i el cadirat del cor de l’església pròpiament dita, deixant un espai a manera de deambulatori entre els murs d’aquesta i el cor. El conjunt es troba en un estat de conservació envejable.

Interiorment la catedral fou decorada amb murals força
variats, del segle XVI.

Catedral d'Albi
Cadirat del cor
Catedral d'Albi
Tancament

Catedral d'Albi
Campanar amb les restes del claustre
Catedral d'Albi
Arcades del claustre primitiu

Bibliografia
- Émile Mâle. La cathédale d'Albi. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1974
- Sainte-Cécile et Saint-Salvi. Chapitre de cathédrale et chapitre de collégiale à Albi. Le monde des chanoines (XIe-XIVe s.). Cahiers de Fanjeaux, 24. E. Privat, Éditeur. Toulouse, 1989
- Jean-Louis Biget. La cathédrale Sainte-Cécile. Ed. Odyssée. 1998
 

Situació:

Al centre de la ciutat d'Albi (Tarn)

Baldiri B. - Agost de 2009 / Actualitzat març de 2013