Abadia de Notre-Dame de Sorese
Notre-Dame de la Sagna / Abbaye de Sorèze / Soricinium
(Sorese / Sorèze, Tarn)
La fundació d'aquest monestir és coneguda de manera indirecta, un document que no ha estat possible datar, esmenta que fou obra de Pipí el Breu, això vol dir a mitjan segle VIII. En aquell moment la casa era coneguda amb el nom de Notre-Dame de la Sagna. L'any 817, des de Sorese es va fundar el priorat de Saramon, que fou venut el 903 per finançar la reconstrucció del monestir, que havia estat arrasat el 864 per una invasió normanda.
El 1119, Sorese va quedar sotmès a l'abadia de Moissac (Tarn i Garona) amb la finalitat de recuperar la regularitat que havia perdut. En el decurs dels segles XIII i XIV, l'abadia va gaudir d'un període de relativa prosperitat, però va quedar molt afectada per la guerra dels Cent Anys i la pesta negra (1348). A partir de l'abadiat de Jean de Langeac (1523-1535) el monestir va passar a tenir abats comendataris. El 1571 va patir els efectes de les guerres de Religió i l'església fou cremada, juntament amb els arxius i els objectes de valor, que es perderen definitivament. En 1573 el monestir fou ocupat novament pels hugonots i tot el conjunt monàstic va quedar destruït, igual que la veïna església parroquial de Saint-Martin, de la que en resta el campanar. La comunitat es va dispersar i aixoplugar a les cases que tenia a la rodalia.
El 1637 l'abadia va quedar sota l'obediència de la congregació de Saint-Maur, que es va fer càrrec del lloc i va impulsar les obres de reconstrucció, començant per l'església, edificada entre el 1638 i 1642, i acabant per les altres dependències. Amb l'arribada dels maurins l'abadia va prendre també el rol d'escola, acollint alumnes des del 1682, tot i que entre el 1722 i 1757 aquest centre educatiu va romandre tancat. Per voluntat reial, el 1776 l'escola de Sorese va passar a ser una Escola Reial Militar, que va continuar dirigida pels benedictins maurins, que combinaven la seva vida religiosa amb la de l'ensenyament. Amb la revolució els béns de l'abadia foren venuts, però es mantingué l'activitat escolar, que es va perllongar, amb diferents situacions i direccions, fins al 1991, quan es va tancar definitivament.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- JOLIBOIS, Émile (1887). Fondation de l’abbaye de Sorèze. Revue historique, scientifique et littéraire du département du Tarn. Vol. VI
- MARTURÉ, B.-A. (1822). Histoire du Pays Castrais. Castres: J. Auger
- MUNIER, Marie-Odile (1999). Au pied de la Montagne Noire, Sorèze, une abbaye, une école. Laval: Siloë
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- POUSTHOMIS-DALLE, Nelly (1985). L’abbaye et le collège de Sorèze aux XVIIe et XVIIIe siècles. Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
Al centre de Sorese (Sorèze, Tarn)